Una estona exquisita

En aquests dies que han passat sense escriure, també han hagut bons moments, i he considerat que era injust no donar un espai a aquests fets. Per això, encara que ja han passat uns dies intento recordar les sensacions d'algunes estones, i una d'elles és la d'un sopar.
Un sopar molt agradable. El menú senzill, una amanida amb molts ingredients, entre d'altres carinyo, és l'ingredient principal per a que tots els plats et surtin exquisits. I aquesta amanida va sortir exquisita.
El segon plat no gaire elaborat, però també igual de bo. I de postre pastissets individuals de nata i trufa amb coulis de xocolata pel damunt, ummm!
Quant de temps que no feia la meva pròpia alquímia a la cuina... montar la nata, preparar la trufa, el coulis, les làmines de pa de pessic...Quant de temps que no li posava imaginació i amor al meu plat preferit "el postre". Els que em coneixen saben que no se'm dona pas malament, però els que no coneixen la meva branca repostera, malfien de que ho hagi cuinat jo, com ha estat el cas, i aleshores m'encanta observar la cara quan tasten el postre.
Sí, normalment m'agrada observar el rostre dels meus convidats, amb el desig de que agradi. En aquí em sento identificada amb l'expressió complaguda i absorta de l'actriu Juliette Binoche en la pel.lícula Xocolat. És una sensació de gaudir amb el gaudir de l'altre.
Després unes herbes i una conversa d'allò més divertida, compartint el millor de nosaltres. Perquè ens ho mereixem! ens mereixem això i moltes més estones bones.