Un mati

Avui he estat una convidada especial...
He sortit al carrer i al sentir l'escalfor en l'ambient m'ha fet mirar cap al cel, d'un blau clar, molt clar, iluminat pel sol. He somrigut i en el meu interior he agraït al sol aquesta manera tan especial de donar-me els bons dies.
I ha estat ell qui m'ha convidat a caminar, i de la ma m'ha portat fins la platja.
El mar m'ha incitat a banyar-me, mentre les seves mans m'aguantaven i els seus dits, amb guants d'escuma blanca, amanyagaven el meu cos.

I ha estat la brisa que després m'ha convidat a descansar a la sorra, eixugamt-me amb tendresa i suavitat.

I allà he estat, no sé el temps, només recordo que els meus ulls no podien deixar de mirar el mar, ni d'escoltar-lo quan parlava feblement al marxar i tornava amb un to fort però agradable. Tampoc la meva cara i el meu cos podien deixar de sentir-se amoixarnats per la brisca. Ni la meva pell podia prescindir de la tebió del sol.

He estat inmòvil davant de la plenitud de tots aquests regals.

He marxat sent la mateixa però a la vegada diferent, ja que m'he endut una mica més de companyia, de sentir que tot al nostre voltant ens parla, només hem de parar atenció amb els cinc sentits, perquè mai saps quin idioma utilitzaràs per entendre i comunicar-te amb la vida que t'envolta.