dimarts, 22 de novembre del 2011

Ingredients dolços

Hora d'anar a dormir. Faig repàs del dia, "avui ha tingut moments estressants, de nervis, aquells moments que quasi s'apoderen de tu", això és el primer que em ve al cap; però em nego a anar a dormir amb aquest regust amarg als llavis. 
Intento trobar un gust més dolç, i recordo ingredients que el meu paladar no té en compte: la tendresa de l'abraçada adormida de la meva filla; la dolçor dels primers petons al meu fill mentre es resisteix a deixar la tebiesa del llit i diu "apaga els llums" que en realitat vol dir "gràcies per aquest despertar tant dolç, mare" (ara ja he après a interpretar, amb amor, el llenguatge dels adolescents); el joc de pessigolles que ens ha fet riure tant; el millor dels meus somriures a la feina;  l'abraçada de la meva mare tant protectora com a necessària; el benestar que em donar estimar; i aquesta estoneta escrivint i tornant a tastar aquests sabors.
Sabors del dia, ingredients de la vida amb els que pots fer un plat especial, deixar-lo refredar i gaudir-lo tant com puguis.
I ara sí, molt bona nit!

dijous, 17 de novembre del 2011

El meu regal

El meu aniversari i no m'he regalat res!, certa tristor no m'ha animat a fer-ho. 
M'he felicitat formalment de bon dematí. I el dia ha anat passant. Les trucades i les mostres de carinyo han anat apareixent...
I jo no m'he regalat res!
Estar aquí i  sentir-me viva és el millor dels regals. Lluitar per la meva llibertat; saber que l'abandor m'ha fet créixer; sentir que les llàgrimes m'han netejat per dins; desitjar caminar lliurement; estar plena d'amor per donar; lluitar pel que vull; i saber que la meva filla em troba la més forta i valenta de món..., aquests són els meus regals d'enguany. 
Segurament un dels millors regals que mai he obert.