Hola Nona!
Des de la conversa d'ahir, a l'autobús, venint del museo, recordes?...Doncs, no he deixat de pensar en el què em vas dir. Realment vam parlar de dona a dona. Em vas fer veure el teu punt de vista d'un tema important per a les dues. Em vas ensenyar lo fàcil que és expressar amb poques paraules el present. I em vas demostrar que estàs més a la realitat del que jo volia creure.
Ho sento, sento que quan em parles se m'entelin els ulls, sento que molts cops estigui paralitzada i no et correspongui, sento no ser encara la d'abans.
Ara sé la paciència que estàs mostrant i he vist que t'he d'escoltar més, perquè la teva lògica aplastant és el complement que li falta al meu cap en aquests moments.
Gràcies Nona per voler compartir amb mi aquesta tarda de pluja, de cues i de cultura egípcia. Però bàsicament, gràcies per mirar-me als ulls i dir-me el que veus; què no és ni de bon tros el que t'agradaria, però ho acceptes amb ressentiment, ara ho he vist, i amb impotència.
Gràcies bonica per transmetre'm tant.
T'estimo moltíssim, no ho oblidis mai.
Ona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada