dimecres, 11 de maig de 2011

Els nois "Últim model"

En el gimnàs he trobat gent de tot tipus, sobretot gent gran i nois, les noies estaven casi be totes al solàrium. Parlaré dels nois, què són els que m'han "escridassat l'atenció".
Depen de l'espai hi havia una tipologia concreta.
A la sala de màquines, m'he trobat des de l'entrenador el que m'ha recordat ràpidament un arbre d'anys; passant per un noi que només feia bici però físicament era una barreja d'Elvis Presley, Bigote Arrocet i Popeye, ho dic perquè anava pentinat amb un gran tupè el qual jo observava amb indiscreció ja què no se li aixafava amb la suor, i del nas fins la barbeta era un bigotis al més pur estil mexicà, el cos era de mariner i l'accent argentí.      I acabant per un home...?, robot...?, androide...?, caixa forta...?...No sé com definir-ho, era sobrehumà, no exagero si afirmo que el seu perímetre de tòraxs era d'un metre quadrat. Era igual d'ample de front que de perfil. Jo estava bocabadada pensant en quin tipus de roba era apta per a ell, perquè amb aquella amplada sinó era tall "ponxo" no m'explico a on ficava aquell pit i aquells braços que estaven totalment en proporció amb el cos.
Els nois que feien cinta eren els estàndard i per tant dintre de la normalitat. Potser eren els que han de córrer cada dia per agafar el transport públic, i millor estar preparat per pujar al autobús, que t'ha hagut d'esperar
i tothom et mira com si d'un anunci es tractés, amb un estat digne ( aquí em veig reflectida jo).
A la piscina estava bastant repartit, a la d'aigua calenta 100% gent gran, a la gran poca gent, i els que estaven nedant no sé especificar-ho, perquè les ulleres d'aigua totalment entelades no em deixaven veure mes enllà d'un pam, que era el mínim que jo necessitava per no desviar-me del meu carril i anar a la deriva.
Al solàrium  els nois eren bastant joves, musculosos, segurament abans havien estat a les màquines. Es contemplaven amb veneració el pit i les cames, com quan esperes que un bistec, de preuat valor, es faci a la graella lentament. M'ha sobtat una conversa dels que estaven al meu costat que han rebut una trucada d'agun colega preguntant "Como estaba el patio", a la que els nois han contestat "se puede aguantar"..., aguantar el què, m'he preguntat jo, com es fonen les rajoles de xocolata al sol?...
A les dutxes d'hidromassatge no hi havia ningú, ara sé per què. I pels passadissos, algun noi revisant amb descaro qui entrava o sortia.
Tot una experiència visual que en algun moment s'ha apropat més a una visió del "Cirque Du Soleil" que al d'un gimnàs "últim model".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada