Comença a clarejar d'hora, quan normalment em desperto ja hi ha força llum. Avui ha estat aquesta llum, que entrava per la finestra de l'habitació, la que m'ha fet obrir els ulls abans que sonés el despertador.
No m'ha molestat, al contrari, però la son m'ha fet tapar-me amb el llençol fins el cap. Després d'una estona, ja amb els ulls oberts i contemplant la claror que es filtrava entre els fils dels llençols blancs, he recordat una cosa que m'havies explicat. De petit, t'imaginaves que a sota el llençol estaves al fons del mar. Avui ho he fet jo, he bussejat entre els meus pensaments, entre els meus records... Hi han hagut estones en les que imaginava estar entre esculls coral.lins d'un color espectacular, grutes...Però quan mirava cap al costat em faltava el company d'aventura que s'endincés amb mi, percebent les meravelles que no es veuen des de la terra, animant-me a descobrir una cova secreta i aixecant el dit en senyal de tot està bé..., em faltava una mirada propera, un gest de complicitat, una ma que m'aturés per observar i gaudir dels sentits...em faltaves tu.
Ha estat molt agradable contemplar el fons del mar, però només eren imaginacions, estava sola a sota del llençol com una nena que s'amaga per jugar. Jo, a diferència de la nena, no m'amago... de trobar-te a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada