dilluns, 16 de maig de 2011

El primer viatge

Ha estat obligatòria la reorganització d'alguns espais a casa, i han sortit fotos, les he evitat fins ara perquè encara no estic preparada per recordar visualment el passat. Al obrir una caixa relativament petita, m'ha fet un salt el cor, eren fotos del nostre primer viatge. A una illa, amb la que sempre ens hem sentit identificats per moltes raons i per molts bons moments, potser els primers van ser els que va captar, durant aquests dies, la teva reflex.

Que joves!, però això no és el que m'ha impressionat. A mida que les anava passant he recordat el dia a dia, i el que més m'ha calat ha estat  la sensació viva dels sentiments retratats amb cada instantània, un petit-gran nus a l'alçada del cor m'ha obligat a respirar a fons. Sentiments de plenitud; de total fusió entre nosaltres; de mirades cap a la càmera,  però dirigides cap a darrera de l'objectiu amb la necessitat de no separar ni un segon les nostres mirades; a on els somriures no era tan sols un posat, era l'expressió de la felicitat més plena i casi bé recent estrenada.
Recordo aquells dies amb la responsabilitat de cuidar-te, la de aprofitar qualsevol instant per gaudir-lo amb tu, la de descobrir durant les 24 hores del dia el desig de no separar-nos, la d'agraïr a la vida aquest obsequi, el de destapar la  màgia que percebíem en tot.

Havia arribat a pensar, amb certa avarícia, que el dia hauria de tenir moltes més hores per allargar i fer indefinit el somni que vam viure tu i jo..., jo i tu...o millor... nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada