dissabte, 16 de novembre del 2013

Fum d'espelmes

Les espelmes flamegen davant meu. 
Les miro, les respiro, i els sentits es desperten. Veient-les abrandar es deté el temps; una barreja de sensacions m'atrapen, l'ahir present als sentits i el demà congelat.  
La llum m'enlluerna i desitjo deixar-les cremar a poc a poc, com els dies han passat des de la darrera vegada.
Les bufo i tot desapareix. De la foscor passo a la llum més encisadora de qui obre la porta de l'avui. Respiro profundament l'ara i dibuixo un somriure. I una vegada més sento l'olor inconfundible de les espelmes apagades i la cançó que any darrera any les acompanya.  
Amb els ulls tancats, dono gràcies pel que he viscut fins aquest instant i dono gràcies pel que em portarà el fum de les espelmes apagades.

Per molts anys sigui així.