Recel...difícil d'explicar.
Recel de que una altra persona estigui al teu costat.
Recel que algú altra escolti el teu to de veu, les teves paraules i rebi els teus missatges.
Recel de no poder se jo qui percebi les teves carícies.
Recel de no poder alimentar una esperança, una idea, una ilusió junts.
Recel de no compartir el que els teus ulls observin, el que la teva mirada contempli.
Recel de no ser el teu nodriment quan estiguis defallit, o el teu resguard quan et sentis abatut, o el teu port quan et torbis exhaust.
Recel...recel de no tenir-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada