diumenge, 20 de maig del 2012

Nedant perillosament

L'aigua em relaxa d'una manera increïble, sobretot el nedar tranquil·lament amb els pensaments perduts en altres aigües...
Tenia una hora per davant sense presses i he decidir anar a la piscina. He entrat a l'aigua sentint amb plaer la fredor que rodejava el meu cos.
Havia fet poques braçades quan ha entrat un nedador corpulent, d'avançada edat. Fins aquí cap problema, el carril es prou gran com per tenir dues direccions, ja se sap, sempre per la teva dreta. Però el que m'ha cridat l'atenció és l'artefacte que portava a les mans, unes ulleres per bussejar amb tub inclòs. He de confessar que m'ha sobtat, tot i què no li he donat més importància, en un principi se m'ha passat pel cap "potser ha perdut quelcom i es proposa recuperar-lo". Res més enllà de les intencions de "Moby Dick".
El submariniste, sense ser conscient, m'ha robat tota l'atenció: arrasava per allà per a on passava xapotejant con un nen a la seva primera piscina, els braços semblaven aspes de molí i els peus apaleaven l'aigua sense pietat.
La veritat és que he intentat anar quan ell tornava i a l'inrevés. Però malgrat el gorro de goma, les oïdes tapades per la pressió que exerceix l'aigua i la voluntat d'allunyar pensaments, quan s'apropava notava lo més semblant a la remor d'un tsunami.
El moment més aterrador ha estat quan jo nedava esquena i, sense previ avís, he notat com un cos no identificat m'ha envestit qual balena aixecant un veler , entenen el valer jo i la balena el submarinista.
Ja cap al final de la sessió, i en una de les seves embranzides, li ha entrat aigua pel tub fent un bon glop d'aigua clorada amb canya de diàmetre gran. Això ha fet que treies el cap de l'aigua per primer cop després de 3/4 d'hora, i que descansés ell, l'aigua, la resta de nedadors i principalment jo.
Confesso que m'ha alegrat l'entrebanc...perquè ha estat els minuts que he necessitat per fer les meves darreres piscines serena i alleugerida. Gaudint del bany sense la por que genera nedar entre balenes.

dissabte, 19 de maig del 2012

Enseñarás...

Enseñarás a volar, pero no volarán tu vuelo.
Enseñarás a soñar, pero no soñarán tu sueño.
Enseñarás a vivir, pero no vivirán tu vida.

Sin embargo...
en cada vuelo, en cada vida, en cada sueño,
permanecerá siempre la huella del camino enseñado.

Madre Teresa de Calcuta

dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm


GALIFARDEU
Noi, xicot,
home capaç de fer-ne de totes

Aquesta és la meva paraula triada. Per què aquesta i no una altra?...m'havia de decidir i tenia varies opcions: paraules que enamoren només de sentir-les per la seva sua pronunciació; paraules amb un significat especial; paraules sentides a algú especial; paraules que ens transporten a moments especials; paraules que et fan sentir especial, paraules que ja no es diuen gaire, paraules que t'agraden i prou...

M'he decidit per "Galifardeu" perquè conté una mica de tot lo anteriorment descrit...La vaig sentir dir per primer cop a un avi, que com tots els avis era un savi en la utilització del vocabulari, un home de poques paraules però encertades. 
La trobo una paraula fonèticament divertida, i sobretot la trobo una paraula molt simpàtica que avui la recordo amb un carinyo especial.