Tarda en companyia i sopar amb amics.
És gratificant veure a la gent contenta i que vulguin compartir amb tu la seva alegria. I te la transmeten, tot el que t'expliquen és positiu, si tenen alguna notícia poc agradable se la guarden per aïllar-te de tota preocupació. Sents que et miren de reüll, estan molt pendents de les teves reaccions i somriuen, per sota el nas, quan comproven que tu rius amb ells.
Però el que no saben, és que et guardes en el més profund del teu interior els pensaments tristos, els records que aquestes trobades et poden portar, i que també tu els mires de reüll comprovant que no sospiten de les teves reflexions...
Alguna llàgrima m'ha desafiat, però tot i ser visible no li han donat protagonisme. Avui la protagonista era la despreocupació. I així ha estat. És tal l'esforç i el carinyo que posen en tot el que et dediquen, que has d'agrair-lis com tu pots, dipositant serenor en la teva mirada i aportant calidesa en el teu somriure.Gràcies pel vostre respecte, pels vostres consells i per les vostres anècdotes que van més enllà de la realitat.
Algun dia molt proper, se que tornaré a ser jo qui desperti en vosaltres la riallada espontània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada