"Porque yo lo valgo"

"Porque yo lo valgo" una frase popular que tenia bastant oblidada i fa uns dies una persona me la va recordar. I mira, la he agafat com a frase del mes de maig.

I "por que yo lo valgo" avui m'he dedicat part del dia. A primera hora he fet un cafè amb un bon amic. Una manera perfecta de començar un matí que prometia.

Per després ja tenia pensat una cosa des de feia temps: anar al gimnàs. Avui he anat a un gimnàs "últim model".

Un cop a dins, he pensat amb calma l'avui i l'ara és per mi. Per tant, he decidit començar amb una sessió de preescalfament a la sala de màquines. Penso que hi havien més tipus de màquines que músculs del cos es poden treballar. Només entrar he dubtat si entrava en una fàbrica de fils, a on tothom i amb màxima cura sabia el què havia de fer, excepte jo. He anat cap a l'entrenador, que asseguro que els seus bíceps eren dues fortes branques que sortien d'un robust tronc, i després de fer-me un historial mèdic: m'ha preguntat  perquè anava, quin tipus de vida portava, què menjava, quina edat tenia, quin pes, si dormia bé i si tenia algun tipus de malaltia..., amablement m'ha fet un resum i m'ha orientat força bé.

Els primers deu minuts he estat en el caminador elíptic-magnètic. Després, i tal com m'havia assessorat el "noi arbre", he fet bicicleta; en aquí, tot i reconèixer la màquina,  la meva expressió d'estranyesa al pensar com ho feia per pujar a un selló tan alt, ha fet que un noi s'adonés ràpidament i s'oferís per ajudar-me a graduar l'alçada, cosa que encara li agraeixo, perquè si arribo a enfilar-me al selló asseguro que hagués necessitat un ala delta per baixar.

Després dels deu minuts recomanats he fet el mateix temps de cinta. En aquí ja me les he organitzat jo sola, al principi passant-me de velocitat, i com passa en unes escales mecàniques quan intentes anar contra direcció, no saps de quina manera aquella inofensiva cinta de goma "t'escup" com un xiclet acabat. Una vegada ja mesurada la velocitat, tot ha anat millor.

Què faig després, m'he preguntat, i a continuació m'he repetit avui tot el temps és per a mi. Aleshores he anat a canviar-me la roba pel banyador i he anat a fer unes piscines; aquest medi m'era més conegut i he respirat quan he vist que les piscines eren com jo les recordava, rectangulars, plenes d'aigua i sense cap botó per graduar res.

Potser això m'ha fet agafar confiança i m'he animat a fer una dutxa d'hidromassatge. Perfecte! he pensat, perquè només tocant un botó han començat a funcionar els raigs d'aigua templada-calenta-freda; primer pels bessons, una sensació d'allò més relaxant; els raigs d'aigua han pujat als melucs, la relaxació era completa; però quan l'últim tram de raigs han començat a disparar a l'alçada de la meva orella/boca/nas pensava que trobava la mort per manca d'oxígen, per instint de supervivència m'he posat d'esquenes per preservar el nas i poder respirar, però amb tanta mala sort que tota la força dels dolls d'aigua picaven en les meves orelles fins deixar-me casi bé estabornida, era com si m'estiguessin fent clatellots sense parar. Per fi, tot acaba en aquesta vida i el "hidro...massatge?" també.

Després d'aquesta experiència, he decidit que necessitava relaxar-me de veritat i he anat al solàrium, no cal explicar que m'he sentit com peix a l'aigua i que l'escalfor del sol ha pogut "per fi" afluixar els meus músculs.

Per acabar, i com que comença a sortir la persona valenta que en algun moment vaig ser, he entrat a fer un bany de vapor, després dels primers cinc minuts d'asfixia, però res comparat als tolls d'aigua, he resistit i he aconseguit gaudir del vapor, de la temperatura i de la olor a eucalipto.

Donada per finalitzada la meva jornada olímpic-temerària, he fet una dutxa, m'he recreat posant la crema i ja vestida he sortir al carrer com una persona nova. En primer lloc perquè he aprés un món de coses en el gimnàs i després perquè he tornat a néixer dins la cabina d'hidro. Però m'ha agradat molt tot plegat, m'he rigut de les meves reaccions i de la meva barbàrie dins un gimnàs. I caminant tranquil.lament cap a casa, he decidit que tornaré i aquest cop amb salvavides en tots els sentits.