dimarts, 17 de maig de 2011

Votar per correus - I part

Vota per correus!. Mentida, és un tràmit per provar la teva paciència i per donar-li sentit a correus.

Tramito la demanda a correus, a on un savi m'assegura alardejant de professionalitat  i fanfarronejant de massa experiència en matèria de vots, que m'arribarà potser a l'endemà o "a mucho tardar" al cap de dos dies tota la paperassa per tornar a correus amb el vot i enviar-lo, per tant al reenviar la paperassa pendent estaria culminat el meu vot per correus. Què fàcil, penso jo, però res més lluny de la realitat...

Ara me'n adono que masses il·lusions vaig posar en els distribuidors de correspondència.

Des de la primera visita per tramitar la demanda de vot, passen 7 dies sense que arribi res a la meva bústia (al cap de dos dies més ja no podré votar). 

Decideixo tornar a correus, esperant trobar-me al "libro-correo gordo de Petete" i desmuntar-li la seva teoria de la rapidesa de tot plegat. Llàstima, no estava i m'aten una dona que se la veu nerviosa, inquieta. El primer que em diu és "espérate un momento que sabes que pasa, que he de llamar a casa que mi marido no encuentra una cosa...!. Mentre jo processo tota aquesta informació, penso m'he equivocat de lloc, però el desordre que existeix en una oficina de correus és tant, tant, tant profund i diferent a qualsevol altre lloc desordenat que confirmo que estava en el lloc adequat, paral.lelament em ve al cap que fins i tot els basars orientals tenen més  disseny d'interiors i més màrqueting que correus, una visita a l'espai "ordre a l'oficina" de Ikea no estaria pas malament. Anant al fet en concret. La cara que poso jo ha estat de... perdoni?. Ella, malgrat el nerviosisme d'imaginar el seu home perdut en la immensa mar blava de casa seva, em pregunta es "rápido lo que querias", no ho sé però jo li dic que si, i li explico. Se'm queda mirant i em diu que "no tengo ni idea de lo que se ha de hacer, voy a buscar las instrucciones....ai no, que las hemos tirado, somos tantos" i tan mal avinguts, penso jo.

Aleshores pregunto si hi ha possibilitat de saber si la petició va arribar al destí. Amb el nerviosisme que la caracteritza, en aquests moments segur que s'imagina al seu home a punt del suïcidi, em diu "voy a probar a ver si se", se'm passa pel cap..., què no hauries de saber-ho ja, i no esperar a fer pràctiques amb mi? . Ho prova un cop, "no puedo", "espera (jo no m'he mogut del lloc) que voy a entrar por otro sitio", olé la torera de la informàtica, penso jo. "Tampoco"..."ai, que me he equivocado", en aquest moment he vist bastant clar que potser em quedava sense votar..,. "ahora" casi bé crida, com el lladre que aconsegueix obrir la caixa forta del Banc d'Espanya. Després d'uns segons que se'm fan eterns, em confirma que la meva petició "está entregada el 11, confirmado" i aquí acaba la seva feina, em mira amb cara de alguna cosa més. Jo li dic que si tenen documents per reclamar-ho o si han tingut algun altre cas. Em diu "nunca en la vida nos ha pasado esto", carai ni que fos el premi de l'euromillon.

M'acomiado amb certa fredor i mentre ella li explica a la de darrera "esperate un momento que sabes que pasa, que he de llamar a casa que mi marido no encuentra una cosa..."Jo me'n vaig, no m'espero a saber si el seu home ja s'ha suïcidat. M'és igual, potser ella es quedarà sense home i jo sense votar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada