Decisions equivocades

Després d'uns dies sense escriure, avui he decidit reemprendre el ritme perdut.
Durant aquests dies he tingut moments de tot, uns han pesat més que d'altres i m'han dut a moments que m'han fet recordar el passat i el desig del seu record.
No sempre encertes en les teves decisions i jo he ensopegat amb una. Va ser més fort el desig de no sofrir, que el propòsit de cumplir les promeses fetes.
De què han servit aquestes promeses em pregunto jo, decebuda de mi mateixa. De què ha servit el propòsit de mirar només cap endavant, es pregunta el meu cap; de res ens respon el meu cor, de res del que s'esperava.
En el moment en el que només veus un fil de llum, i saps que aquella és la llum que necessites, no sents res més. L'atrotinat cor només desitja l'escalfor de la proximitat, el ritme acompassat d'un altre cor. Anhelant per uns instants la quietud extraviada.
I així va ser, la meva ment es va quedar buida de tot pensament i el meu cor ple d'un sol desig, sentir-te. I per uns instants vaig perdre la noció del temps, de l'espai, i la sensació de patiment. Tot sobrava i a la vegada tot faltava. Però amb aquell bri d'escalfor es va disipar la meva soletat.
Vaig triar un camí del tot equivocat, però momentàneament reconfortant per la meva ànima.