dilluns, 23 d’abril del 2012

Sant Jordi

Després de la feina he decidit anar a fer un tomb per la Rambla de Catalunya. 
Quan l'he trepitjat m'ha envaït una olor dolça i primaveral, per un moment he pensat en tancar els ulls i deixar-me portar per aquella aroma. Però, amb els ulls ben oberts, m'he endinsat en el riu de gent que anava tranquilament amunt i avall. He baixat deixant-me portar per aquell moviment que crea la gent al caminar. Al meu davant tot un seguit de caparrons i entre ells uns puntets vermells de les roses. Els  rostres il.lusionats portant la rosa a la ma, amb delicadesa i orgull, era una veritable manifestació de voler gaudir el moment.
Per uns segons he aturat els pensaments i he volgut sentir les meves mans lliures, lliures en tots els sentits que pot tenir l'expressió. I ha estat aleshores quan he somrigut plenament al sentir-me alliberada de mi mateixa.
I tal i com havia entrat en aquell preciós escenari he sortit d'ell.
Una vegada a casa tota l'emoció continguda ha esclatat en un plor incontrolat al trobar-me una rosa amb una nota preciosa dels meus fills. Les mans i l'ànima les porto lliures però el cor sempre estarà lligat a ells.
Un Sant Jordi quelcom diferent, quelcom agradable i quelcom ple.

dimarts, 17 d’abril del 2012

El color

Els colors, radiacions de llums absorbides o reflectides pels cossos.
Com són d'important per a mi, tant a la decoració, als complements, a la roba, com a la vida en general.
De fet Alquimia té molt present els colors, té un apartat que en parla "Llenguatge dels colors", o en el "Color del dia"  i un any després torno a desitjar escriure sobre els colors i jo... 
 Hi han dies que són més blavosos, altres més groguencs, altres roses (no perquè l'amor si posi), altres negres en totes les seves tonalitats i altres multicolors.  
Jo trio el color, així de fàcil.
Sí, d'acord, no sempre s'obté la tonalitat que potser et ve de gust, però això no treu que surti el que surti sigui únic. No hi ha dos colors idèntics perquè per sort la llum, el moment o tu mateix fa que no ho siguin.
També tinc dies en blanc i negre. Que tenen tant encant com els més acolorits, a on no hi ha distraccions amb els pigments, a  on les ombres ressalten i defineixen millor els contorns, i a on el blanc no és tan clar ni el negre tan fosc perquè es mostren totes les tonalitats de grisos.
Si més no el color és pura màgia, i com ja havia dit en algun altre escrit, "tothom pot ser mag a la seva vida" perquè la màgia viu dins nostre.

dilluns, 9 d’abril del 2012

Petjades

Tornada d'uns dies de descans, d'emocions, de fred, de sol intens, de paisatges, de quilòmetres, d'inquietuds, de sorpreses, de rises, de galtes mullades, d'escalfor, de xocolata, de conducció, de desconecció, d'aigua gelada, de donar, de rebre, d'acceptar, de generositat, de cançons, de plenitud, de família, de repeticions, de descobriment, de respecte, d'escoltar, de ser escoltada, de mirades, de mans gelades, de sopa calenta, d'aiguaneu, d'errades, d'aprenentatges, de caliu, d'amanides, de llar de foc, d'incens, de llum, de pel.lícules, de natura, de conrear l'hort...i de conrear la pròpia vida.

Dies  plens i buits. 

Plens de sensacions i buit de presses. 
Plens d'emocions intenses i buits de fredor. 
Plens de companyia i buits de soledat. 
Plens de calma i buits de silenci. 
Plens de força i buits d'indiferència.