dissabte, 30 d’abril de 2011

...Espera'm?...

Espera'm?...
És clar que no, que jo no li puc dir a la vida espera'm.
La vida és una corrent fluida, que passa i se'n va.
No espera..., mai espera. Al contrari, has de fer el possible per retenir-la i seguir-la.
I això es fa gaudint d'ella, perquè només els records de lo viscut et dona la percepció de les teves petjades, al recórrer el camí.
Però sí que li puc dir "Vaig amb tu encara que lentament, però vaig amb tu".
I convidaré a tothom a fer aquest passeig, sobretot a aquells que estiguin quiets i amb els sentits adormits... Perquè paga la pena gaudir del paisatge del recorregut, segur que sí. I potser, qui ho sap, si pel camí ens tornarem a trobar...

Vols venir tu també?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada