divendres, 22 d’abril de 2011

Records...

A casa i a la prestatgeria, tota la vida ha estat una carpeta vermella a on jo guardava els escrits que feia d'adolescent. Sempre amb un cop d'ull la he localitzat, però no he sentit la necessitat de despertar els escrits que feia tant de temps que descansaven.

Per curiositat, i una mica amb vergonya del que em podria trobar, vaig destapar la caixa dels tresors,  ara la puc anomenar així perquè de simple carpeta va passar a ser un tresor guardat i adormit durant força temps. Mentre la obria, esperava trobar significats superficials i temes superflus, però per a gran sorpresa meva, en els fulls escrits amb la màquina Olivetti i altres fets a ma, hi havia un gran ventall de sentiments purs i nobles, expressats amb paraules ben trobades.
Al llegir-los, vaig fer un viatge a l'adolescència i vaig reviure cada situació que va provocar en mi la necessitat de fer-la immortal; situant cada una d'elles en un espai  i en un moment concret. Em va emocionar...

He tornat el meu tresor al lloc a on sempre ha estat, però amb un sentiment luxós, el de la gratitud de poder recuperar els records. I amb la promesa de que mai cauren en l'oblit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada