dimecres, 27 d’abril de 2011

Rock and Roll

Ara penso sovint en mimar-me, i em pregunto què em ve de gust que no em faci mal i m'ho pugui pagar?. I ara em ve de gust, no em farà mal i m'ho puc pagar "aprendre a ballar Rock and Roll".

Bé, em poso en marxa i esbrino a on podria anar. No a balls de saló, que veig que es fan a molts llocs, sinó únicament Rock and Roll. Per fi trobo un lloc, sembla seriós i és assequible.
Truco, però encara estan de vacances de Setmana Santa.

1r dia laborable, truco al matí, i surt un contestador automàtic repassant l'horari, a partir de les 17h. és oberta l'academia.
Les 17h .en punt, truco i em contesten. La persona és molt amable i es nota que entén de ball, perquè em dona tota classe d'explicacions, horaris, tipus de Rock and Roll, nº màx. de persones per curs, hores mínimes per dominar el ball, classes particulars per perfeccionar l'estil...
Bé, em convenç.Quan estic a punt de preguntar-li per la forma de matriculació, em diu:
-Ah! una cosa que no em parlat
-Què deu ser, si ho hem parlat tot- penso jo- Ah!, és clar, deu ser algun requisit del vestuari
-Has de portar "parella"
-Com?-pregunto jo fent una doble ressonància a la "o"
-Un home!- em contesta ella com si fos el més normal del món
Aquestes lletres la H, la O, la M i la E, em reboten en el cap com si d'un partit de pilota basca es tractés.
El meu intens silenci li fa repetir i per tant confirmar el que jo em temo:
-Un home com a parella de ball
-No puc aprendre sense parella?- pregunto imaginant la resposta
- Nooo dona, no es pot fer sense parella-contesta casi ofesa, vaja com si fos la meva doctora i li hagués trasmés el desig de tenir un fill sense inseminació i sense contacte amb cap home. I després afegeix, com per arreglar-lo...
-També pot ser una dona, però els passos són els d'home.
- I una dona no els pot aprendre?- no sé perquè faig aquesta pregunta absurda
-Sí- contesta ella- però pensa que l'home és el que "porta" i la dona la que es "deixa portar".
-I no hi ha algun home sense parella?-és que vull aprendre, penso
-Oh, no, ho sento, però hi ha moltes dones en el teu cas, sense parella- caram, penso per un moment, com sap la meva recent història.

Davant la condició, la pregunta de la matriculació passa a formar part del passat i m'acomiado de la recepcionista-vident amb un "moltes gràcies per l'amabilitat" (i la decepció).

El primer que em ve al cap és "no m'ho puc creure", tota la vida al costat d'algun home (pare, germà, novio, marit...), i ara que per circumstàncies imposades em toca viure sense cap home al meu costat, decideixo acceptar-ho (depend del dia) i fer "autònomament" el que em vingui de gust sense comptar amb cap home, amb cap..., i  ara necessito d'un mascle.
"No em pot estar passant això a mi", em repeteixo. Doncs, que inventin el Rock and Roll individual!, em surt amb ràbia.

Després d'una estona de recordar la conversa, esclato a riure..., i amb un somriure renuncio al que vull, i per segona vegada "per culpa d'un home", però aquest cop no se m'esfonça el món!

HOMEESS!!!!

1 comentari:

  1. Jajajajaja!!!!
    Jo també he rigut molt en llegir-te!

    PeterPan

    ResponElimina