dilluns, 11 d’abril de 2011

Amor incondicional

Com puc fer per oblidar-te...Quantes vegades m'ho he preguntat...Quantes vegades plorant he desitjat poder aconseguir-ho.
Amb dolor sento que no he d'apendre a no estimar-te, sinó a viure sense la teva estimació.
No vull ni he d'oblidar-te, però he de ser autèntica amb mi mateixa i viure amb el repte d'aquest amor que dona i no demana res, que regala i no desitja res, que diu t'estimo i no espera resposta.
És un luxe estimar així, un luxe que poca gent coneix, un luxe que no es compra, no es ven; no es demana,...que arriba, s'instala i s'apodera de tu. Per això, no vull oblidar-ho.
No és tampoc que renuncii a ser estimada, a la companyia, a tornar a sentir. Això mai. És únicament no voler deixar de sentir-ho i guardar-ho en un espai destacat dins el meu cor, allà on es guarden els tresors. L'espai que li pertoca a un amor incondicional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada