Fa molt de temps que no sommiava fets agradables. En els últims mesos els meus somnis han estat autèntics malsons, el pitjor de tot és que quan despertava la realitat era el més gran malson perquè era el meu present..., uf és molt dur.
Però, per fi he somiat en dos dies consecutius coses maques.
Ahir, era que tornava al que més m'agrada fer, tornava a la meva feina, tornava a treballar i rebia el recolzament i l'afecte dels companys, i sobretot dels infants. Oh! quina sensació més plena, sentir l'estimació, el respecte, l'admiració, el caliu i la complicitat dels més petits. Aquesta sensació, se'm va quedar gravada durant gran part del dia. Era el record de tants moments del passat que tornaven a mi.
Avui he somniat que unes persones adultes i molt properes en el meu passat, se apropaven amb un gran interès i respecte. Bé, la sensació ha estat molt maca, però aquest somni sé que es queda aquí i no evolucionarà, de moment.
Malgrat tot, potser el meu inconscient, i per primera vegada, em demostra que...he resistit a la dura realitat i li començo a plantar cara, d'una manera indirecta i inconscient, però necessito pensar que és així..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada