dimecres, 20 d’abril del 2011

Trucada telefonica

Una trucada telefònica pot alegrar-te o pot entristir-te.
Acabo de parlar amb ell per telèfon. Estem a molts quilòmetres de distància, però el seu to, el seu secretisme i les seves poques ganes de comunicar, fan que els quilòmetres es converteixin en leguas.
Quin vel més fosc em deixa aquest fet i quin regust més amarg. No vull plorar, però les llàgrimes s'escapen. Intento recordar les promeses que m'he fet, rellegeixo algun escrit per no caure en el mateix,...però necessito una mica de temps, segons, minuts, hores, per fer fora allò que m'ofega sense avisar i que em deixa sense forces.
Perquè té tant poder sobre mi...,  ja ho sé, és perquè jo li dono. Ell ha estat tant de temps tenint la clau del meu cor, que ara ja no sé a on para aquesta clau, perquè no la trobo.
Esperaré amb paciència i resignadament, que els minuts passin, que les hores corrin i que potser el dia acabi. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada