dissabte, 23 d’abril de 2011

Estrofes...

sóc com l'aigua,
l'aigua que cobreix les muntanyes,
com el riu que les creua
i com la mar que les separa;
 
sóc com l'aigua, que baixant cau a l'espera,
que ensopega amb les pedres
i en canvi continua amb la seva marxa;

sóc com l'aigua,
 que encara que sembli calmadada,
mai, mai ella es para;

sóc com l'aigua,
doncs rodolem, ensopeguem
i continuem amb la nostra  marxa

Avui dia de Sant Jordi vull fer, amb aquest post, un gran homenatge a una jove Ona de 14 anys, a la que sempre va agradar escriure, però poques vegades ensenyava els seus escrits. 
Aquesta Ona jove, avui amb algunes estrofes del poema "Sóc com l'aigua", es converteix en una Ona immensa en quan a força, bellesa i magnitud.

Avui, després de....alguns anys, em sento identificada amb el poema, potser era un presagi o potser, sense ser conscient, mai he descansat fins trobar el camí...





                                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada