La camisa de força

Quan més lleugera em volia sentir, més agafada em vaig trobar...
És l'hora de sortir a sopar i fa molta calor, decideixo posar-me alguna peça fresca i trio un top força original però un tant malparit. Original per la manera de lligar-se al darrera amb dos parells de cintes, aquesta és una de les coses que més em va agradar quan m'ho van regalar. Però aquesta originalitat es converteix en una tortura quan tornes a casa cansada i tens ganes de treure't la roba i anar a dormir. Aleshores, la peculiaritat es paga, i no amb diners sinó amb paciència. I és que la coordinació ma-cap a altes hores de la nit falla, i aconseguir desenbrollar els nusos i llaçades triples que has fet a consciència per por de que s'afluixeixin i perdre el top a mig camí, es tornen una prova de foc. Potser qui ho va dissenyar no va pensar en aquest instant o va concebre aquesta vestimenta com a multifuncions: top, camisola de dormir, i si a l'endemà encara no has pogut desenpallegar-te, davantal...

Sense perdre els nervis i amb l'ajuda de les darreres neurones que estaven despertes pensava "serà la primera vegada que no em desvesteixo per anar a dormir". Però en el moment que el meu cap estava buscant el pla B pel triple nus, el primer de tots es va afluixar un xic que no vaig desaprofita, "ja està!" vaig pensar; però faltaven un parell de nusos més, més petits i molt més forts. Amb el segon nus va ser encara més difícil, acabant amb una ungla trencada . El tercer, acovardit i sentint-se perdedor, es va deixar afluixar sense protestar.

D'aquesta manera em vaig alliberar de la "camisa de força", convençuda que fer gimnàstica i recuperar musculatura té la seva recompensa quan s'ha d'aplicar la força bruta, encara que sigui amb una peça de roba. 

I és que mai se sap quines "peces" pots ensopegar pel món, i val més estar preparada.