D'aquí estant veig una estrella..., i ahir jo vaig ser una privilegiada i en vaig veure moltes. Amb un ampli somriure pintat a la meva cara vaig deixar que les cançons, les veus i les sensacions s'apoderessin de mi.
Una nit freda però amb molt caliu. Les expressions de les cares de la gent eren de plaer, la meva era d'agraïment. Agraïment per ser una de les afortunades que van sentir les emocions que transmet la música, ja vingui d'una veu o d'un instrument acariciat amb ternura.
D'aquí estant veig una estrella, profunda, encisadora, hipnotitzant. Que es va convertir al final de la nit en un estel amb cua portador d'un desig, el de compartir infinitament aquesta estona de pau.
D'aquí estant veig una estrella...i una en concret, des d'ahir, sento que sovint m'observa.
*"D'aquí estant veig una estrella" és el nom que se li dona al concert de cançons tradicional, en una petita població Gironina.
Què bé que sona això...!
ResponEliminaSonava fantàsticament!
ResponEliminaFelicitats pel now look. És molt maco.
ResponEliminaCaramel, moltes gràcies! ja se sap, s'han de fer proves fins que et sents bé. I Alquimia amb aquest now look crec que es sentirà força còmoda. Hi ha qui ho troba "soso"..., coses de l'adolescència!
ResponElimina