D'aquí dos dies m'enfrontaré a una situació que és un repte per a mi, passar tota una jornada compartint moltes hores i situacions amb molta gent a la que pràcticament no conec. Sé que no serà fàcil, com a totes les noves situacions. Però darrerament no em planteixo gaire quin serà el resultat, confio que serà bo i que m'aportarà una mica més de confiança, molts somriures i possiblement algun moment de mal de cap tensional. Però que la valoració global serà bona, hauré crescut una mica més com a persona i m'estimaré una mica més. I probablement, quan sigui l'hora d'anar a dormir i pensi en aquella jornada, em felicitaré per la valentia de tot plegat. Fent passos endavant de vegades llargs, de vegades tant curts que són invisibles...
Endavant, endavant, endavant sense rebutjar qui m'ofereix la seva mà per avançar. Sempre és un plaer sentir el tacte d'una mà propera, però si aquesta no hi és no ha de significar desistir sinó únicament fer aquella part de trajecte en solitud.
Sé que no serà fàcil, però ara penso que la dificultat és un ingredient que assaonar i dona sabor als aprenentatges.
Molt bé, ja veig que t'has repassat el manual de circulació "vida adolorida" i has vist que el camí és sempre d'una sola direcció, cap endavant. Vigila amb les multes si no ho compleixes...!
ResponEliminaEndavant, endavant, endavant…
ResponEliminaUll! és molt lleig anar contradirecció :-)!
ResponElimina