Els nostres desitjos seran un cop més les nostres prioritats.
Tornaré a pintar els teus despertars de colors i tu tornaràs a esperar-me al final del camí per acompanyar-me a casa.
Tornaran els dies amb el sol lluint, i les tardes amb aquell tel de claredat i les nits, quan la lluna dormi, seran d'una foscor nítida.
Tornarem a sentir les nostres veus i reconeixerem les paraules, i regressaran a nosaltres els missatges gestuals que només nosaltres entenem.
Passejarem agafats delicadament de la mà per sentir la llibertat de caminar junts.
Passejarem agafats delicadament de la mà per sentir la llibertat de caminar junts.
Tornarem a ser tu i jo, dos pintors compartint una mateixa tela, aportant a l'obra el millor de cada un.
Tornarem a compartir...i si ensopeguem i rodolem, ho farem els dos, tu i jo.
Desitjo que els teus desitjos es facin realitat ben aviat. I el millor és que ja saps quin és el camí per aconseguir-los.
ResponEliminaGràcies Desitjador professional, m'agrada aquesta professió teva!.
ResponEliminaSón sentiments intensos, desitjos. Però hi ha un en especial que és nou per a mi i que per tant el desitjo encara més "Passejarem agafats delicadament de la mà per sentir la llibertat de caminar junts". No saps la importància q ara li dono a això i el "desig" que sento de comprovar-ho.
Gràcies de nou pels teus desitjos.
Desitjo llegir aviat un nou post amb el títol "Realitats",voldrà dir que la vida t'obsequia amb el que et mereixes, que potser no és el que desitges ara.
ResponElimina