Que bé senta dedicar-se part del dia. He tornat al gimnàs. En un principi la intenció era anar al meu circuït a la sala de màquines, i fer com sempre la cinta, la bicicleta, caminador elíptic...10' en cada aparell, que per sort ja no tenen control sobre mi.
Però a mig camí, he passat per davant d'una sala a on començaven una classe. I sense pensar-ho ja estava a dins.
Varies persones em miraven, i m'ha vingut al cap aquella expressió castellana que significa valentia quan diuen "...al toro". Doncs ben bé al brau no, però si a una sessió de peses, música i ordres sense respir.
He preguntat de què era la classe i m'han contestat de "Body Pomp", de body què? m'he preguntat a mi mateixa. Sense adonar-me, la profe amb micròfon sense fil incorporat al mes pur operación triunfo, m'ha localitzat i sense cap presentació de "bodys" m'ha començat a dir quins objectes havia d'agafar; sense assegurar-se de que ho havia entés, s'ha donat mitja volta, ha posat la música maxaca i ha començat a dir "venga, i uno, i dos...", venga què...?.
He intentat aillar-me d'aquell escenari i recordar el que m'havia dit d'una sola tirada i a la velocitat de la llum..., agafar soport, tabla, esterilla, 4 pesos, dos peses...He agafat de més, per si de cas. M'he col.locat en el racó més discret del recinte, i he fet el que "he pogut", no el que he volgut o el que tocava.
He intentat aillar-me d'aquell escenari i recordar el que m'havia dit d'una sola tirada i a la velocitat de la llum..., agafar soport, tabla, esterilla, 4 pesos, dos peses...He agafat de més, per si de cas. M'he col.locat en el racó més discret del recinte, i he fet el que "he pogut", no el que he volgut o el que tocava.
A hores d'ara, i des del silló de casa, encara no sé que és el que el meu cap no comprenia, perquè no he aconseguit anar al ritme de la música, el moviment, la colocació del cos i la metralla d'ordres que canviaven a cada segon, quan el meu cap encara estava codificant la penúltima. Per un moment m'ha semblat que tots feien Body Pomp i jo compartia molt amablement el recinte amb ells, fent un esport encara per definir.
La meva musculatura s'ha despertat de cop, fins i tot he descobert músculs que no sabia que existien, i que evidentment s'han queixat de ser mostrats d'aquesta manera.
*Post publicat fa uns mesos, ara torna a reaparèixer en aquesta nova cara d'Alquímia, per recordar els somriures que en el seu moment va despertar.
*Post publicat fa uns mesos, ara torna a reaparèixer en aquesta nova cara d'Alquímia, per recordar els somriures que en el seu moment va despertar.
Boníssim! vaig riure l'anterior vegada i he rigut aquesta també.
ResponElimina