dimarts, 21 de juny del 2011

Compartir

Compartir és fàcil, però quan la persona és autèntica és transforma en un regal, a mi em va passar. 

Un regal que va començar reflexionant en directe sobre relacions de parella a peu de carrer, tan properes com reals que ens van fer riure i plorar casi bé alhora. Seguit d'un sopar en el que els plats eren deliciosos i la conversa exquisitament amena. Per continuar amb una llarga passejada en la que el rumb dels passos no importava, era el de menys; tota l'atenció estava en la conversa, en els sentiments, en el respecte i en els suggeriments expressats. 

No té preu quan sents proper el que l'altre t'explica, quan no cal posar-te en el seu lloc perquè ja has estat i en el que no cal dissimular les llàgrimes perquè aquestes són un annex dels sentiments.

Una vetllada que em va aportar claredat en molts sentits, i en certa manera vaig ser convidada a passar de la foscor a la penombra, confiant que aviat es transformi en claror.

4 comentaris:

  1. M'agrada el que dius i com ho dius.

    ResponElimina
  2. "…confiant que aviat es transformarà en claror…" és molt bonic però no és correcte.
    Volent, desitjant… i lluitant per que es transformi en claror… des d'avui mateix. Des d'ara mateix. Així és com es farà realitat.

    ResponElimina
  3. És cert Topamí, molt cert!
    Amb aquest nom segur que ho aconsegueixes!!!!

    ResponElimina