Compartir

Compartir és fàcil, però quan la persona és autèntica és transforma en un regal, a mi em va passar. 

Un regal que va començar reflexionant en directe sobre relacions de parella a peu de carrer, tan properes com reals que ens van fer riure i plorar casi bé alhora. Seguit d'un sopar en el que els plats eren deliciosos i la conversa exquisitament amena. Per continuar amb una llarga passejada en la que el rumb dels passos no importava, era el de menys; tota l'atenció estava en la conversa, en els sentiments, en el respecte i en els suggeriments expressats. 

No té preu quan sents proper el que l'altre t'explica, quan no cal posar-te en el seu lloc perquè ja has estat i en el que no cal dissimular les llàgrimes perquè aquestes són un annex dels sentiments.

Una vetllada que em va aportar claredat en molts sentits, i en certa manera vaig ser convidada a passar de la foscor a la penombra, confiant que aviat es transformi en claror.