divendres, 10 de juny de 2011

Body Balance

Sí, avui he anat al gimnàs. L'hora era més tard de l'habitual, per tant m'he adaptat a la classe que coincidia amb aquest nou horari.
Per fer temps, he començat per la piscina, després una estona de nuvolàrium, i una vegada canviada he pujat a la sala.
Avui la classe era de Body Balance, quan l'he vist programada he pensat que semblava una classe dolça, d'acompanyament. Casi bé de balanceig, com quan t'abandones en una hamaca deixant que ella et porti suaument, tant fa la direcció. M'ha produït una certa tendresa, i satisfeta he pensat que el meu cos s'ho mereixia.
Doncs bé, he entrat i he fet el mateix que feia la resta, agafar una esterilla i posar-la en horitzontal, després treure sabates esportives i seure.
Quan ha arribat l'entrenadora, amb el micro incorporat, ha tancat els llums i ha posat una música d'allò més suau, ha començat a parlar amorosament, res a veure amb l'altre "body". Els primers moviments eren compassats, d'oscil.lació del cos. Fins i tot he pensat que potser era massa tendre. I la veritat és que no sé en quin moment, perquè el to de veu no ha variat, els estiraments, els equilibris i els retorciments han anat en augment. Ha hagut un instant que la contorsió era tal que he perdut el reconeixement en l'espai de la meva cama dreta, s'havia de moure i he necessitat uns segon per localitzar-la.. 
No puc dir que he seguit tot a la perfecció, però jo pensava que m'aproximava bastant.
Llàstima que la professora no opinava el mateix. M'he adonat quan ha donat ordres que no eren generals i s'apropaven molt a la descripció de la meva postura corporal, i sentint que ho repetia varies vegades i ningú rectificava el seu cargolament, he afirmat que anava per mi, així doncs he corregit el que amb bona voluntat he pogut. 
Aquests missatges individuals s'han repetit en els equilibris, però la diferència en aquí, és que només ha calgut una vegada per ser plenament conscient que era jo la destinatària. L'exercici era aixecar cap endarrere la cama dreta i cap endavant el braç esquerra,  tot alhora, de tal manera que la cama alçada, el tronc i la mà aixecada quedaven en línia recta aguantant l'equilibri. Bé això era l'esperat per la profe i en el fons també per mi, perque sense dominar la meva tendència a la rotació, he anat girant fins perdre del tot el poc equilibri aconseguit, era bastant semblant als primers moviments fallits d'una baldufa, però en aquest cas d'un Body. Assolint les meves mancances com a equilibrista, he decidit tocar terra amb els dos peus, abans de que ho fes tot el meu cos d'una manera involuntària i descontrolada.
La següent tabla d'exercicis era el que en ioga és ben conegut com "la salutació al sol". Aquesta reverència tant especial, avui s'ha convertit en un sacrifici, ja que l'hem fet repetides vegades amb l'objectiu principal  d'estrènyer les abdominals. Confesso que he fet trampa, perquè comprimia tot el que es deixava comprimir per aconseguir saludar amb certa decència. Per un moment he pensat per què els orientals no van practicar una salutació al sol a l'occidental, amb un moviment harmoniós de la ma, cap un costat i cap a l'altre.
Per fi, ha arribat el moment de la relaxació, més aviat l'anomenaria el moment de la restauració, similar a la reconstrucció o l'apedaçament d'un cos esguerrat.
He de dir que aquests exercicis inofensius i tímids m'han deixat abatuda. 
No sé perquè no he fet cas d'allò que els meus pares em deien de petita i que es pot aplicar a qualsevol etapa de la vida, allò de... No és or tot el que lluu.
Reconec que avui no m'he posat les ulleres de sol i m'he enlluernat.

4 comentaris:

  1. Yo es que me parto (sin dolor) amb tu! En volem més!

    ResponElimina
  2. Arsènic per compassió10 de juny de 2011 a les 10:55

    Volem més, però amb imatges. No podries portar el mòbil i gravar-te. Si us plau.....ja seria l'hòstia.

    ResponElimina
  3. Jo vull anar amb tu, gmnàstica no faria gaire, però riure....
    Molt bé aquestes estones, per tu i per nosaltres

    ResponElimina
  4. Gràcies pels vostres comentaris.
    Arsènic això que demanes és casibé impossible, perque no m'imagino fer equilibris... i a sobre amb una ma ocupada, enfocaria a tot arreu excepte a on caldria.
    Olga, quan vulguis ja ho saps, quedem.

    ResponElimina