Enriquint vocabulari

Tot els meus respectes als lingüistes, persones amb experiència en l'estudi de les llengües i amb un bagatge llarg i profund. 

Però si mirem el dia a dia, trobem que els nens petits, quan ja parlen amb certa fluïdesa i ja han assolit la base de la llengua d'una manera inconscient, però molt lògica,  l'apliquen d'una forma espontània inventant noves paraules amb força significat, que sovint només provoquen un somriure als adults i en el millor dels casos formarà part de les anècdotes de l' infància.

Jo he tingut la gran sort de riure, memoritzar, reflexionar i donar-li el lloc que el correspon a dues paraules, que una nena de tres anys va introduir espontàniament i d'una forma segura, en una de les múltuples converses en les que participava com a bona oradora que ja de petita era.

Les paraules, sense valor semàntic i lèxic, però si amb una lògica aplastant.

Un dia, passejant vam trobar una brutícia a terra, aquesta nena tant divertida va exclamar: "mira, un fumó!",  un fumó? vam pensar els adults, i mirant a terra vam veure que es referia a una burilla de cigarreta. Un altre dia va dir: "he vist una "robateria" molt maca".
Genial! dues palabras sense cap reconeixement lingüístic, però s'apropen més a la realitat que d'altres que figuren als diccionaris. Per tot això a casa hem enriquit el vocabulari acollint aquestes dues paraules tant familiars per a nosaltres.

Estic segura que si escoltèssim més als infants, el vocabulari "lògic" per la seva "senzillesa", enriquiria també la nostra llengua..