diumenge, 19 de juny de 2011

Devastació

Avui he estat en un Centre Comercial, gran com tots els centres comercials i ple com tots els llocs un dissabte al matí.

Als pocs minuts d'arribar, ha succeït una escena que m'ha deixat bocabadada i tant mateix preocupada. Ha estat quan he agafat l'ascensor des de la planta -4 del pàrquing. A mida que ha anat pujant, i aturant-se a cada planta, entrava més gent de la que sortia de manera que s'ha omplert de gom a gom. A l'arribar per fi a la planta 1 hem sortit dues persones, només. La sorpresa ha estat quan un matrimoni d'edat mitjana, conduint un carro fins a dalt de compra, ha mirat el forat que hem deixat nosaltres al sortir i que en realitat no era més que un petit lloc entre tanta gent. La dona ha començat a discutir en veu alta amb el senyor que l'acompanyava:
-Sí que cabemos!

-Què dius, que anem amb el carro!

- I tanto que cabemos...!

La gent de dins l'ascensor estava perplexa mirant l'escena, fins i tot jo m'he aturat inconscientment observant el quadre.

-Que t'he dit que no- deia el senyor bastant convençut i amb una actitud solidària.

-Cómo que no?- contesta la dona amb fermesa.

Arribats a aquest punt, no he pogut evitar mirar cap a l'interior de l'ascensor,  i amb inquietud he contemplat  l'expressió d'incredulitat i temor dels passatgers d'aquest temerari viatge. El que m'ha cridat més l'atenció ha estat la mirada dels que han quedat en primera filera, una mirada de desesperació, de pregària perque les portes de l'ascensor es tanquessin d'una vegada. Però no ha donat temps. Sense que ningú pogués aturar aquell volcà d'energia, la senyora i el carro s'han abraonat amb força cap a la obertura deixada per nosaltres. Aquella mirada fixa i decidida li donava una pinzellada de irrealitat, recordant l'escena de "l'andana 9 i 3/4 de Harry Potter". I per a gran sorpresa de tots, amb una sola maniobra ha encaixat el carro, ella i l'acompanyat en aquell diminut espai..
Al final semblava més una col·lisió o accident, que un ascensor ple de gent. Els de davant han quedat al darrera amb cara d'espant i els de darrera han estat empotrats entre el fons de l'ascensor i les esquenes del companys de trajecte. 

I d'aquesta manera, com si d'un paquet bomba es tractés, s'han tancat les portes per continuar la ruta cap a la devastació.

6 comentaris:

  1. Això passa per anar als Centres Comercials, uns llocs més perillossos que les reunions de veïns de Bin Laden.

    ResponElimina
  2. Terror en el ascensor20 de juny de 2011 a les 8:55

    Qué bueno!
    Espero que hayas dormido como la Reina que eres. Un beso.

    ResponElimina
  3. Aquestes situació és tant divertida com a real. Qui no se sent identificat com a espectador o víctima?

    ResponElimina
  4. Arsènic per compassió20 de juny de 2011 a les 14:51

    Arrollador, en tots els sentits!

    ResponElimina
  5. Sí, és cert Carro four, la culpa és meva per anar a aquests llocs, tot i que vaig molt poc justament pel perill de ser arrollada. Però el meu àngel de la guarda em va treure a temps. Sort que tots tenim un àngel més o menys a prop, oi?
    Terror... ,he dormit com una Reina.

    ResponElimina
  6. Genial!
    Llegir el teu escrit ha estat com si estigués mirant un petit video-clip tragi-cómic.
    Gràcies!

    ResponElimina