dimarts, 14 de juny de 2011

Un somni, un anhel de realitat

Avui he tingut un somni preciós, ha estat un regal personal que m'ha fet la nit. Una nit en la que la tos m'ha fet despertar cada dos per tres i tant mateix percebre el somni com a real per tot seguit desaparèixer de nou en ell.
No sé com descriure'l, era de colors tant atractius que no podies deixar de contemplar. D'un tacte plaent. Amb una aroma apassionant. I una sonoritat assossegada.
Sé que un somni no és més que imatges i fets que venen quan es dorm, sovint desitjos difícils d'aconseguir perquè formen part del món de la imaginació, la fantasia i la il.lusió. Però ha estat tant autèntic que, si mai  per uns segons se'm creuen alguna d'aquestes sensacions, l'abraçaré tant fort que passarà a ser real.

Gràcies somni per fer que contempli de nou el món amb una mirada lliure, amb la pau que necessito i el coratge retrobat.

3 comentaris:

  1. Arsènic per compassió14 de juny de 2011 a les 13:58

    Està bé sonmiar i recordar els somnis, però sigues sempre conscient que són irrealitats. Quedat amb les sensacions bones, però no les anhelis.

    ResponElimina
  2. Sí, ja vaig amb compte...,però hi ha somnis tant macos...
    Moltes gràcies per fer-me tocar de peus a terra "cada dia"

    ResponElimina
  3. Si els somnis són bonics i et fan sentir bé, gaudeix-los! Qualsevol estona es bona per sentir-se bé. Després pensa-hi fort i fes que es facin realitat quan et despertis.

    ResponElimina