Desitjos

Ens tornarem a trobar... i tornarem a passejar la primavera en ple hivern, i tornarem a pintar el sol als dies foscos, i tornarem a sentir escalfor en mig del gel.

Els nostres desitjos seran un cop més les nostres prioritats. 

Tornaré a pintar els teus despertars de colors i tu tornaràs a esperar-me al final del camí per acompanyar-me a casa.

Tornaran els dies amb el sol lluint, i les tardes amb aquell tel de claredat i les nits, quan la lluna dormi, seran d'una foscor nítida.

Tornarem a sentir les nostres veus i reconeixerem les paraules, i regressaran a nosaltres els missatges gestuals que només nosaltres entenem.
Passejarem agafats delicadament de la mà per sentir la llibertat de caminar junts.

Tornarem a ser tu i jo, dos pintors compartint una mateixa tela, aportant a l'obra el millor de cada un. 

Tornarem a compartir...i si ensopeguem i rodolem, ho farem els dos, tu i jo.

Els somnis

Aquesta nit he caigut a les xarxes d'un somni tant enigmàtic com a sorprenent. En algun moment semblava més "Alícia al país de les meravelles" que l'Ona al país dels somnis.

No sé explicar exactament què ha succeït, ni quines eren les situacions ja què el meu inconscient ha tancat la porta en el moment en el que m'he alliberat, en el moment de despertar. Ha estat una sèrie de seqüències i vivències passades, presents i no sé si atrevir-me a dir futures, en les que les figures i les sensacions es succeïen amb una rapidesa vertiginosa, barrejant com en una coctelera conceptes que dormen en la ment:  records, vivències, pors…

Com deia L.Struempell  "el subjecte que somia dona l’esquena al món de la consciència oberta" i sí, és possible que jo hagi donat l'esquena a tot allò que sé que existeix en mi.
No ha estat un son reparador pel cos ni per l'ànima, però potser ha posat ordre en el meu inconscient i l'ha animat a treure i ensenyar tot allò que amaga a les seves profunditats.

I si fos així...Benvinguts aquests somnis que m'ajuden a treure el solatge del passat que viu a la fondària del meu present!.

Body Pump

Que bé senta dedicar-se part del dia. He tornat al gimnàs. En un principi la intenció era anar al meu circuït a la sala de màquines, i fer com sempre la cinta, la bicicleta, caminador elíptic...10' en cada aparell, que per sort ja no tenen control sobre mi.

Però a mig camí, he passat per davant d'una sala a on començaven una classe. I sense pensar-ho ja estava a dins. 

Varies persones em miraven, i m'ha vingut al cap aquella expressió castellana que significa valentia quan diuen "...al toro". Doncs ben bé al brau no, però si a una sessió de peses, música i ordres sense respir. 

He preguntat de què era la classe i m'han contestat de "Body Pomp", de body què? m'he preguntat a mi mateixa. Sense adonar-me, la profe amb micròfon sense fil incorporat al mes pur operación triunfo, m'ha localitzat i sense cap presentació de "bodys" m'ha començat a dir quins objectes havia d'agafar; sense assegurar-se de que ho havia entés, s'ha donat mitja volta, ha posat la música maxaca i ha començat a dir "venga, i uno, i dos...", venga què...?.
He intentat aillar-me d'aquell escenari i recordar el que m'havia dit d'una sola tirada i a la velocitat de la llum..., agafar soport, tabla, esterilla, 4 pesos, dos peses...He agafat de més, per si de cas. M'he col.locat en el racó més discret del recinte, i he fet el que "he pogut", no el que he volgut o el que tocava.

A hores d'ara, i des del silló de casa, encara no sé que és el que el meu cap no comprenia, perquè no he aconseguit anar al ritme de la música, el moviment, la colocació del cos i la metralla d'ordres que canviaven a cada segon, quan el meu cap encara estava codificant la penúltima. Per un moment m'ha semblat que tots feien Body Pomp i jo compartia molt amablement el recinte amb ells, fent un esport encara per definir.

La meva musculatura s'ha despertat de cop, fins i tot he descobert músculs que no sabia que existien, i que evidentment s'han queixat de ser mostrats d'aquesta manera.

*Post publicat fa uns mesos, ara torna a reaparèixer en aquesta nova cara d'Alquímia, per recordar els somriures que en el seu moment va despertar.

D'aquí estant veig una estrella

D'aquí estant veig una estrella..., i ahir jo vaig ser una privilegiada i en vaig veure moltes. Amb un ampli somriure pintat a la meva cara vaig deixar que les cançons, les veus i les sensacions s'apoderessin de mi.

Una nit freda però amb molt caliu. Les expressions de les cares de la gent eren de plaer, la meva era d'agraïment. Agraïment per ser una de les afortunades que van sentir les emocions que transmet la música, ja vingui d'una veu o d'un instrument acariciat amb ternura.

D'aquí estant veig una estrella, profunda, encisadora, hipnotitzant. Que es va convertir al final de la nit en un estel amb cua portador d'un desig, el de compartir infinitament aquesta estona de pau.

D'aquí estant veig una estrella...i una en concret, des d'ahir, sento que sovint m'observa.

*"D'aquí estant veig una estrella" és el nom que se li dona al concert de cançons tradicional, en una petita població Gironina.

La camisa de força

Quan més lleugera em volia sentir, més agafada em vaig trobar...
És l'hora de sortir a sopar i fa molta calor, decideixo posar-me alguna peça fresca i trio un top força original però un tant malparit. Original per la manera de lligar-se al darrera amb dos parells de cintes, aquesta és una de les coses que més em va agradar quan m'ho van regalar. Però aquesta originalitat es converteix en una tortura quan tornes a casa cansada i tens ganes de treure't la roba i anar a dormir. Aleshores, la peculiaritat es paga, i no amb diners sinó amb paciència. I és que la coordinació ma-cap a altes hores de la nit falla, i aconseguir desenbrollar els nusos i llaçades triples que has fet a consciència per por de que s'afluixeixin i perdre el top a mig camí, es tornen una prova de foc. Potser qui ho va dissenyar no va pensar en aquest instant o va concebre aquesta vestimenta com a multifuncions: top, camisola de dormir, i si a l'endemà encara no has pogut desenpallegar-te, davantal...

Sense perdre els nervis i amb l'ajuda de les darreres neurones que estaven despertes pensava "serà la primera vegada que no em desvesteixo per anar a dormir". Però en el moment que el meu cap estava buscant el pla B pel triple nus, el primer de tots es va afluixar un xic que no vaig desaprofita, "ja està!" vaig pensar; però faltaven un parell de nusos més, més petits i molt més forts. Amb el segon nus va ser encara més difícil, acabant amb una ungla trencada . El tercer, acovardit i sentint-se perdedor, es va deixar afluixar sense protestar.

D'aquesta manera em vaig alliberar de la "camisa de força", convençuda que fer gimnàstica i recuperar musculatura té la seva recompensa quan s'ha d'aplicar la força bruta, encara que sigui amb una peça de roba. 

I és que mai se sap quines "peces" pots ensopegar pel món, i val més estar preparada.

T'he deixat d'estimar

Passejant solitària i trista penso...que t'he deixat d'estimar.

He deixat d'estimar un camí ple de pedres, pel que passa només qui vol que no el trobin. He deixat d'estimar la llum que m'ensenyava cada dia tot el que he perdut pel camí. He deixat d'estimar una mirada perduda quan més necessitava trobar-la. He deixat d'estimar un rostre adust i amb expressió hostil. He deixat d'estimar unes mans que no eren capaces d'agafar a qui desitjava escapolir-se de la vida. He deixat d'estimar una veu ofegada en el silenci. He deixat d'estimar la teva olor, inapreciable ara. He deixat d'estimar...T'he deixat d'estimar.

"La vida és un tot indivisible"

Aquest post l'escric per manifestar el que em fa sentir pronunciar el pensament de Gandhi "Nadie puede hacer el bien en un espacio de su vida, mientras hace daño en otro. La vida es un todo indivisible".

És important fer una aturada en molts moments de la nostra existència i girar 360 º sobre el nostre eix amb els sentits ben desperts, observant si de retruc algú ha de soportar quelcom injust que ve inconscientment de nosaltres. 

Malgrat estar convençuda de fer les coses bé, he de tenir la capacitat de valorar la repercusió dels meus actes, i sense recances reflexionar i decidir si cal rectificar.

No puc establir separacions, no puc separar el que faig del que sóc; com faig sentir a l'altre de com vull sentir-me; com em preocupo per l'altre amb la naturalitat que espero es preocupin per mi.

Potser perque no vull fer mal a ningú i més que mai tinc en compte el que sent l'altre. Potser perquè m'he proposat fer el be en tots els espais de la meva vida. Potser perquè és cert que la vida és un "tot". Potser perquè la plenitud de l'existència està en l'empatia per ser conscient, reconèixer, comprendre i valorar els sentiments que causen els meus actes en els altres.

Potser perquè crec que, només aleshores, la meva vida serà un tot, ple de satisfacció. Per tot això, els meus veritables respectes a aquest magnífic pensament de Mahatma Gandhi.

Gandhi

"Nadie puede hacer el bien en un espacio de su vida, mientras hace daño en otro. La vida es un todo indivisible."

Mahatma Gandhi

Fent passos endavant

D'aquí dos dies m'enfrontaré a una situació que és un repte per a mi, passar tota una jornada compartint moltes hores i situacions amb molta gent a la que pràcticament no conec. Sé que no serà fàcil, com a totes les noves situacions. Però darrerament no em planteixo gaire quin serà el resultat, confio que serà bo i que m'aportarà una mica més de confiança, molts somriures i possiblement algun moment de mal de cap tensional. Però que la valoració global serà bona, hauré crescut una mica més com a persona i m'estimaré una mica més. I probablement, quan sigui l'hora d'anar a dormir i pensi en aquella jornada, em felicitaré per la valentia de tot plegat. Fent passos endavant de vegades llargs, de vegades tant curts que són invisibles...

Endavant, endavant, endavant sense rebutjar qui m'ofereix la seva mà per avançar. Sempre és un plaer sentir el tacte d'una mà propera, però si aquesta no hi és no ha de significar desistir sinó únicament fer aquella part de trajecte en solitud.

Sé que no serà fàcil, però ara penso que la dificultat és un ingredient que assaonar i dona sabor als aprenentatges.