Per molts anys!

Una persona que sempre mira als ulls és una persona en la que es pot confiar. 

Amb la mirada profunda, dolça i tenyida de seducció, per instants freda i reservada, acostumes a posar a la balança la comprensió i la sinceritat que cal, quan cal i com cal. 

Carinyós i proper.

Espontani, agradable i captivador. Franc i tolerant. En alguns moments tossut, empipat i antipàtic.

Natural quasibé sempre, manipulador de vegades. 

Satisfet, educat i sincer. Feliç de viure i confiant en la vida. 

De vegades trist, emprenyat amb fantasmes amagats. Però valent al mirar-los de cara.

Divertit, tendre i generós sense límit. 

Malgrat tot encantador ;) 

Per molts anys!

Per molts anys cada dia tornis a néixer!

T'estimo.

Carta al Reis Mags

Carta al reis mags*

Estimats Reis Mags de la meva vida,
aquest any que acaba ha estat un any de créixer i de sentir, de retrobament i d'elecció, d'assumir la responsabilitats i de delegar responsabilitats, d'actualitzar el meu jo i acceptar-lo.
Sé que encara em queden molts deures pendents que us/em prometo acabar.
També sé que he estat egoista i que sovint no he escoltat lo suficient. Però en sóc conscient i us/m' asseguro que ho corregiré. També demano disculpes per quan aquest comportament ha fet mal a algú.

Enguany us/em diré que la carta d'aquest any és la més sincera i completa que he fet mai. Amb el temps estic aprenent a demanar i aquí veureu/veuré com ho poso en pràctica.
Vull que la nit de Reis i durant totes les nits de la meva vida em feu una abraçada en la que us/em demano:
a Melcior acceptar el que sóc, a Gaspar envoltar-me d'amor i a Baltasar estrènye'm amb força.

Us/em dono les gràcies per avançat i us/em desitjo molt bon viatge.
Fins sempre
Petons de l'Ona  

PD: A la tauleta del menjador us deixaré un petit tortell i una copeta de vi bo. Pels camells arròs i aigua. I per als patges caramels. Bon profit!


*Carta als meus Reis Mags: a Mi mateixa, a TU, als meus Fills i a totes les persones que són especialment importants a la meva vida. Gràcies a tots per ser els meus Reis Mags.

Sense protestar

Avui he tret a passejar els meus pensaments per airejar-los, per deixar-los anar. 
Ara feia dies que no tornava a la platja; tot i que he tingut la sensació que mai he marxat del seu costat. I amb els ulls clucs he tornat a sentir el contacte de la sorra, la carícia fidel del sol i el murmuri de l'onatge. Tot i què avui el mar ha posat fi al seu silenci, i amb el trencadís de cada ona ha bramat enfurismat pels meus pensaments. I jo, a diferència d'altres vegades, he assentitt sense protestar.

Pensant en veu alta

Després d'unes setmanes de depuració del cos basada en una alimentació puntual, unes setmanes de moltes preguntes i poques respostes, unes setmanes de molta feina i de molt gaudir d'ella... Ara m'assec davant de l'ordinador amb un silenci total a casa, i penso "quants dies" que no escrivia.
Necessito el silenci i la soledat per deixar el personatge que m'acompanya sovint i ser jo.

La veritat és que estic una mica més neguitosa del normal, torno a voler acaparar masses coses a l'hora i a exigir-me perfecció. 
Però ara me'n adono, en sóc conscient i dic "prou". Només depèn de mi complir-ho...
I baixar el ritme...
I prioritzar...
I no jutjar-me per transgredir la dieta, per fer-me més preguntes de les que ara tenen resposta, per voler que tot surti bé...i per pagar un gran preu per tot això.


Malgrat tot, estic bé. Amb algun quilo de menys, amb algunes coses més clares i conscient de que l'espiral que jo mateixa genero em pot arribar a xuclar de nou.
Ara queda un cap de setmana per endavant de silenci i de converses. El que jo trii, el que jo desitgi, el que jo vulgui. Així de fàcil, així de simple, així de bàsic.

Avançant

Estic aprenent a no jutjar-me,
he après a ser més tolerant,
he après a no jutjar,
estic aprenent a acceptar que les coses no sempre surten com voldria, 
he après que les coses no tenen perquè ser com les havia planejat,
estic aprenent a fer-me responsable de cada pensament, sentiment i fet que faci,
he après a dir t'estimo en el moment que ho sento,
he après a fer abraçades que envolten,
he après a no pensar en el futur,
estic aprenent a deixar el passat,
he après a conviure amb la soledat,
he après el valor absolut del somriure,
he après a ser més tolerant amb mi mateixa,
he après a acceptar les conseqüències quan m'equivoco,
he après a ser valenta,
he après a iniciar un camí en solitari,
estic aprenent a ser mare,
he après a agrair lo més insignificant,
he après a posar nom als sentiments,
he après a respirar i no ofegar-me,
he après a deixar-me cuidar,
estic aprenent a escoltar,
estic aprenent a callar,
estic aprenent a no pensar per l'altre,
he après a improvitzar,
estic aprenent a normalitzar,
he après a substituir la comoditat per la satisfacció,
estic aprenent a demanar,
he après a ser més forta,
he après a respectar,
he après a dir més,
he après a dir prou,
estic aprenent a cridar de plaer,
he après el valor del "ara",
estic aprenent a viure.

Es-pa-no-li-ar-me

M'atabala això de "espanyolitzar" l'ensenyament a Catalunya. Fa dies que amb cert neguit li dono voltes al tema, i justament és-pa-no-li-ar-me que he escrit una llista de propostes:

Ara que tenim la castanyada trucant a la porta, no se si explicar el conte de "Maria la Castanyera" afegint que li "han robado el carro, dónde estarà su carro, dónde estará su carro...". I a en Marrameu dir-li Sr. Don Gato i que no es mati torrant castanyes sinó que estigui "sentadito en su tejado".

O canviar la cançó de "ai ho" dels nans de la Blancaneus per "Soy minero, y templé mi corazón con pico y barrena..."

O per Sant Jordi canviar el "Vine per Sant Jordi, vine sol solet" per " linda rosa perfumada de pasión, linda rosa codiciada de mi corazón, en un pueblito espanyol la vi" de Joselito.

O en el conte d'en Patufet enviar-lo a comprar "porras" en compte de safrà...i el bou que acabi a Las Ventas encara que no sigui un brau...
 

I ara, parlant una mica més seriosament d'aquest tema i de l'idioma com a llengua vehicular, penso en la meva experiència i en les 10 nacionalitats que tinc a la classe, amb els seus idiomes i costums corresponents. Molts dels nens no coneixen ni el català ni el castellà. Durant les primeres setmanes, inclòs els primers mesos, em parlen i els parlo intuint el què ens estem dient. Quan estàs al davant d'un grup de nens i nenes el de menys és l'idioma que fas servir per comunicar-te. 
La comunicació que funciona dins un grup amb deu nacionalitats de procedència es basa en el respecte, en l'afecte, en la mirada, en el somriure, en l'expressió de la cara i del cos, i en posar els cinc sentits per entendre a l'altre.

"a què fan olor els nuvols?"

En uns instants em vas preguntar..."a què fan olor els núvols?"
i dintre de la màgia del moment ens van envoltar les aromes a ametlla verda, a canyella molta, a molsa, a frescor i a net.
Potser perquè els núvols tenen aquestes formes que et conviden a sentir, potser perquè la màgia va fer volar la imaginació, potser perquè havia de ser...però, sense adonar-nos en, la fragància dels núvols la sentíem aferrada al nostre cos.

Estimar des de la llibertat

Em considero una privilegiada per estimar tant durant molt de temps. Va ser preciós. 

Ara no vull necessitar de l'altre per sentir-me viva. Què fàcil era maquillar l'amor de desig de protecció, companyia, lleialtat, admiració, seguretat...

Estic convençuda que estimar des de la llibertat més absoluta és estimar doblement.

I des d'aquesta llibertat només et demanaré que no em diguis vine, només acompanya'm. No em diguis et dono, només regala-m'ho. No m'ajudis, només segueix-me. No em portis, només agafa'm de la mà. No em diguis el que vols que faci, només fes-ho i, tant si et segueixo com si no, mai dubtis del meu amor. 

I a estones caminar agafats i d'altres sense donar-nos les mans però sentint-nos molt a prop, des de la nostra llibertat.

“En la tierra hace falta personas que trabajen más y critiquen menos, que construyan más y destruyan menos, que prometan menos y resuelvan más, que esperen recibir menos y dar más, que digan mejor ahora que mañana.”

 Che Guevara