“En la tierra hace falta personas que trabajen más y critiquen menos,
que construyan más y destruyan menos, que prometan menos y resuelvan
más, que esperen recibir menos y dar más, que digan mejor ahora que
mañana.”
Hola Xexu, X i Miquel, Realment sembla que no hem avançat gaire, perquè es cert que el significat de l'escrit del Che es pot aplicar al present. Un escrit que fa pensar i sobretot un escrit que ha de fer actuar. Una abraçada
Hola Alba, tens tota la raó...i ja és hora de deixar la butaca i actuar, cadascú al seu ritme i segur que mica en mica es veurà el camí fet. Una abraçada
Quanta raó tenen aquestes paraules. La posició de l'espectador és bonica i fàcil però hi ha que actuar. No és l'espectador qui té el comandament a distància per a poder canviar el canal de la televisió? Tot i que li hagen llevat les piles al comandament no passa res, en alcem i en fiquem d'unes noves. La qüestió és canviar el que no ens agrada. Però no hi haurà cap canvi sense una mica d'esforç.
Hola Maria, tens tota la raó dient que no pot haver-hi cap canvi sense una mica d'esforç.
Ramon t'entenc...potser és millor encetar el tema ben descansats!
Alejandro Jodorowsky explica sovint aquest conte: "En un lugar en oriente, había una montaña muy alta y con su sombra tapaba la aldea. Y por ello los niños crecían raquíticos. Y una vez un viejo, el más viejo de todos, se va con una de esas cucharitas chinas de porcelana y sale de la aldea. Y le dicen los otros: -Adonde vas viejito. -Voy a la montaña. -Y a que vas. -Voy a mover la montaña. -Y con que la vas a mover. -Con esta cucharita. -Jajaja, Nunca podrás. -Si, nunca podré, pero alguien tiene que comenzar a hacerlo."
No podem canviar el món, però si que podem "començar" a canviar-ho si comencem a canviar nosaltres. Com diu un proverbi "Per caminar un Kilòmetre primer s'ha de fer un pas".
Com diu un amic, és difícil però no és impossible.
Maria: No cal actuar amb presses, només cal actuar :) Ramon: espero que no t'hagis adormit amb el conte ;)
Amb la cita i el conte de Jodorowsky es veu claríssim. Vaig a buscar una cullereta! Aviam si a partir d'ara comencem a fer el primer pas, que ja toca. Una abraçada!!
Unes paraules que amb el temps han conservat( per desgràcia) tota la seva vigència...Potser que agafem embranzida per intentar canviar cadascú la seva parceleta... Gràcies Ona per venir-me a veure! Petons.
Una frase que és ben vigent, s'escau perfectament als temps que corren.
ResponEliminaY seguimos exactamente igual que entonces. Sigue haciendo falta.
ResponEliminaEstoy con el escrito y el comentario de X y de XEXU. Salut
ResponEliminaHola Xexu, X i Miquel,
ResponEliminaRealment sembla que no hem avançat gaire, perquè es cert que el significat de l'escrit del Che es pot aplicar al present.
Un escrit que fa pensar i sobretot un escrit que ha de fer actuar.
Una abraçada
No hem avançat gens no...... Estem molt ben "acomodats" tots plegats...
ResponEliminaHola Alba, tens tota la raó...i ja és hora de deixar la butaca i actuar, cadascú al seu ritme i segur que mica en mica es veurà el camí fet.
ResponEliminaUna abraçada
Quanta raó tenen aquestes paraules. La posició de l'espectador és bonica i fàcil però hi ha que actuar. No és l'espectador qui té el comandament a distància per a poder canviar el canal de la televisió? Tot i que li hagen llevat les piles al comandament no passa res, en alcem i en fiquem d'unes noves. La qüestió és canviar el que no ens agrada. Però no hi haurà cap canvi sense una mica d'esforç.
ResponEliminaÉs una lectura de tauleta de nit. Però suggereixo llegir-ho pel matí, quan encarano saps cap a on et portarà el dia.
ResponEliminaHola Maria, tens tota la raó dient que no pot haver-hi cap canvi sense una mica d'esforç.
ResponEliminaRamon t'entenc...potser és millor encetar el tema ben descansats!
Alejandro Jodorowsky explica sovint aquest conte:
"En un lugar en oriente, había una montaña muy alta y con su sombra tapaba la aldea. Y por ello los niños crecían raquíticos. Y una vez un viejo, el más viejo de todos, se va con una de esas cucharitas chinas de porcelana y sale de la aldea.
Y le dicen los otros:
-Adonde vas viejito.
-Voy a la montaña.
-Y a que vas.
-Voy a mover la montaña.
-Y con que la vas a mover.
-Con esta cucharita.
-Jajaja, Nunca podrás.
-Si, nunca podré, pero alguien tiene que comenzar a hacerlo."
No podem canviar el món, però si que podem "començar" a canviar-ho si comencem a canviar nosaltres.
Com diu un proverbi "Per caminar un Kilòmetre primer s'ha de fer un pas".
Com diu un amic, és difícil però no és impossible.
Maria: No cal actuar amb presses, només cal actuar :)
Ramon: espero que no t'hagis adormit amb el conte ;)
Maria i Ramon, petonets!
Amb la cita i el conte de Jodorowsky es veu claríssim. Vaig a buscar una cullereta! Aviam si a partir d'ara comencem a fer el primer pas, que ja toca. Una abraçada!!
ResponEliminaHola Sílvia, jo ja la tinc a la mà la cullareta...,anem fent i segur que ens trobem a mig camí :)
ResponEliminaUn petonet!
Unes paraules que amb el temps han conservat( per desgràcia) tota la seva vigència...Potser que agafem embranzida per intentar canviar cadascú la seva parceleta...
ResponEliminaGràcies Ona per venir-me a veure!
Petons.
Roser, sempre és un plaer passar per casa teva!
EliminaUn petó