dissabte, 27 d’octubre de 2012

Avançant

Estic aprenent a no jutjar-me,
he après a ser més tolerant,
he après a no jutjar,
estic aprenent a acceptar que les coses no sempre surten com voldria, 
he après que les coses no tenen perquè ser com les havia planejat,
estic aprenent a fer-me responsable de cada pensament, sentiment i fet que faci,
he après a dir t'estimo en el moment que ho sento,
he après a fer abraçades que envolten,
he après a no pensar en el futur,
estic aprenent a deixar el passat,
he après a conviure amb la soledat,
he après el valor absolut del somriure,
he après a ser més tolerant amb mi mateixa,
he après a acceptar les conseqüències quan m'equivoco,
he après a ser valenta,
he après a iniciar un camí en solitari,
estic aprenent a ser mare,
he après a agrair lo més insignificant,
he après a posar nom als sentiments,
he après a respirar i no ofegar-me,
he après a deixar-me cuidar,
estic aprenent a escoltar,
estic aprenent a callar,
estic aprenent a no pensar per l'altre,
he après a improvitzar,
estic aprenent a normalitzar,
he après a substituir la comoditat per la satisfacció,
estic aprenent a demanar,
he après a ser més forta,
he après a respectar,
he après a dir més,
he après a dir prou,
estic aprenent a cridar de plaer,
he après el valor del "ara",
estic aprenent a viure.


22 comentaris:

  1. Caram, es poden aprendre tantes coses? Has fet molts passos endavant, pel que dius. Me n'alegro, per estar content amb un mateix cal assumir la situació que vivim, sembla que tu ho aconsegueixes, i no és fàcil. L'últim que et falta per aprendre és a estar orgullosa de tu mateixa per tot el que has aconseguit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xexu per tot el que dius.
      Potser no he arribat encara a estar orgullosa de lo après, però el que t'asseguro que estic molt contenta de com ho estic integrant en el dia a dia.
      Un petó

      Elimina
  2. Y yo aprendí hace mucho a decir "no"...y funciona ¡ salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt important saber dir no a temps.
      Felicitats Miquel perquè no és fàcil.
      Petons

      Elimina
  3. Aprenent d'aprenent28 d’octubre de 2012 a les 9:58

    No deixis mai d'aprendre… mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Aprenent, faré molt de cas del teu consell i no deixaré mai d'apendre. I el que considero encara mès important...no deixaré mai de posar en pràctica lo après.
      Una forta abraçada...veus, ho estic posant en pràctica ;)

      Elimina
  4. I satisfeta del que has apres i de tot el que pots aprendre encara.
    Felicitacions, nina!

    Una aferradeta ben forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa Lluna, moltes gràcies.
      Una abraçada satisfeta ;)

      Elimina
  5. Respostes
    1. És cert Maria, però primer amb mi mateixa, que ja tocava!
      Un petonet

      Elimina
  6. Quin text tan bonic, es nota que el has après ho has après amb el cor, amb el cos, amb les entranyes, que és la forma d'aprendre i no desaprendre tot seguit. Jo encara estic aprenent a viure "l'ara", per això et deia allò de l'oxigen de reserva...
    Molta sort i molt petons i a seguir avançant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma Sara, quina il·lusió tenir-te per Alquimia!
      Moltes gràcies.
      Quan aprens una cosa és quan la poses en pràctica i la integres sense haver de pensar. Perquè el teu cor ho sent així, perquè el teu cos ja sap què fer i perquè et surt de les entranyes (gràcies per definir-ho així de clar).
      Viure l'ara! Una de les coses noves per a mi. Saps?, em va ajudar molt pensar que podia ser l'últim dia de la meva vida. Aquest pensament va passar de crear-me angoixa i malestar a resituar-me amb molta pau.
      Gemma Sara, lo important és avançar i tu ho estàs fent.
      Petonets!!!!

      Elimina
  7. Veig que hi ha coses que ja has aprés i d'altres que estàs en camí de fer-ho...Si aconsegueixes d'aprendre-ho tot series la humana perfecte, però em sembla que assolir-ho és un impossible, aleshores com diu la Maria, has après a ser humana i els humans mai ho serem de perfectes. El fet d'intentar aprendre, per millorar...em sembla fantàstic,
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Roser em conformo amb viure feliç, potser en aquest sentiment no hi és la perfecció; tant fa, si un està en pau amb sí mateix no cal gaire cosa més.
      Moltes gràcies per ser-hi
      Petons

      Elimina
  8. Bon aprenentatge! I no sempre és fàcil.
    Com diu l'aprenent... no deixis mai d'aprendre
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Fra Miquel, ho tindré molt en compte ;)

      B7s, com m'agrada aquesta abreviacio!

      Elimina
  9. Tens molta sort d'aprendre totes aquestes coses! Aprenentatges que fan crèixer, que fan ser millor persona. Ojalá fos un aprenentatge col·lectiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Motes gràcies Alba.
      Crec que cadascú integra allò que li cal...i ja veus que a mi em calien un món de coses!
      Una abraçadeta.

      Elimina
  10. Crec que la vida és un constant aprenentatge. Potser el millor que puguem fer amb ella és mirar cap a darrere i dir que vam aprendre totes eixes coses. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. X, jo crec que aprenem quan ho posem a la pràctica, i aquesta és la que ens permet mirar endarrera.
      Un petó

      Elimina
  11. Caram, a mi em queda molt per aprendre, i m'esforço per fer-ho més bé, corregir, esmenar, canviar, arreglar, comprendre, entendre, permetre, tolerar, callar... i tantes coses perquè la vida és un constant canvi com deia Heràclit!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ho fas bé, segur...Mai hem aprés tot. A tots ens queda molt camí, només cal no parar de caminar mai.
      Un fort petó

      Elimina