dissabte, 1 de desembre de 2012

Pensant en veu alta

Després d'unes setmanes de depuració del cos basada en una alimentació puntual, unes setmanes de moltes preguntes i poques respostes, unes setmanes de molta feina i de molt gaudir d'ella... Ara m'assec davant de l'ordinador amb un silenci total a casa, i penso "quants dies" que no escrivia.
Necessito el silenci i la soledat per deixar el personatge que m'acompanya sovint i ser jo.

La veritat és que estic una mica més neguitosa del normal, torno a voler acaparar masses coses a l'hora i a exigir-me perfecció. 
Però ara me'n adono, en sóc conscient i dic "prou". Només depèn de mi complir-ho...
I baixar el ritme...
I prioritzar...
I no jutjar-me per transgredir la dieta, per fer-me més preguntes de les que ara tenen resposta, per voler que tot surti bé...i per pagar un gran preu per tot això.


Malgrat tot, estic bé. Amb algun quilo de menys, amb algunes coses més clares i conscient de que l'espiral que jo mateixa genero em pot arribar a xuclar de nou.
Ara queda un cap de setmana per endavant de silenci i de converses. El que jo trii, el que jo desitgi, el que jo vulgui. Així de fàcil, així de simple, així de bàsic.

13 comentaris:

  1. és una sort saber que duus un personatge amb tu i que necessitis treure-te'l conscientment de tan en tan. Hi ha gent que porten el personatge incrustat al cos i a la ment i no són capaços de veure-ho...

    No et jutgis Ona, els judicis sempre acaben fent mal.

    Una abraçada, bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Alba, el meu personatge i jo fa poc que em tingut el plaer de coneixe'ns. És una amistat d'acceptació i de límits ;)
      Petons maca!

      Suprimeix
  2. Normalment no és bo voler acapara massa coses, perquè acabes fent-he un garbuix mental...Si te n'adones ja tens molt de guanyat i si saps dir prou i prioritzar encara més, ja que no és fàcil posar-se límits un mateix.
    I perquè vols exigir-te la perfecció? ningú ho és de perfecte, una cosa és que ens esforcem per sentir-nos bé, però mai ens hem d'exigir més del compte...Només ens durà patiment. I no et jutgis encara que tinguis alguna relliscada, que som humans...
    El silenci i la solitud sovint són bons companys que ens ajuden a mantenir la serenor que ens cal per intentar ser nosaltres mateixos.
    Hem de fer aprovisionament de fortalesa, perquè el que triem, desitgem i volem, sigui també el que ens cal per ser una mica més feliços.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola M.Roser, és el meu personatge el què ha de ser perfecte en tot...jo, despulada d'ell, gens ni mica. Però això és la convivència, un estira i arronsa constant.
      Gràcies per les teves paraules.
      Un fort petó

      Suprimeix
  3. Tant de bo aquest cap de setmana estigui ple de tot el que realment vulguis, és el meu desig també per a tu.

    Sigues feliç, Ona!
    Aferrradeta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pels teus desitjos, inclós el de felicitat!
      Un petonet i una aferradeta*!

      (*m'agrada aquesta paraula)

      Suprimeix
  4. El més important és que et sentis a gust amb tu mateixa, sigui amb un quilo menys o de més.
    Depurar-nos convé, però sense perdre el nord!!
    una abraçada i no et jutgis massa, perquè aleshores l'espiral torna a engolir i amb força!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic amb tu, depurar de tant en tant convé...i a la vegada que depures el cos també depures la ment.
      Una abraçada sense judici ;)

      Suprimeix
  5. Ja trobava a faltar les teves reflexions. Ara mateix, assegut davant de l'ordinador, penso el mateix. Què seria la vida si no la poguéssim aturar uns instants ?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí Ramon, hauriem d'aturar-nos més sovint. Com el que es pren una infusió ben calenta, si no et vols cremar. I el mateix passa amb la vida.
      Petons

      Suprimeix
  6. Les dietes ens converteixen en esclaus, sempre ho he pensat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Maria, la depuració que he seguit la necessitava, m'ha anat molt bé per posar a punt el meu organisme. Ha estat dura, mai havia fet cap tipus de depuració, dieta...ni res que se li semblés; però no descarto tornar-lo a fer, quan el cos m'ho demani. Penso que només cal escoltar-lo per no convertir-te en un esclau, i perdre l'objectiu de tot plegat.
      Petonets!

      Suprimeix
  7. Ona, que hagis pogut fer aquesta dieta-depuració vol dir que ets disciplinada, que tens força, que pots controlar les espirals, no? Això del personatge és interessant, en el meu cas potser és que intento donar les millors versions de mi mateixa, amb el que té d'autèntic i d'enganyós...
    Una abraçada, per a tu i per al personatge, i que no es passi de la ratlla!

    ResponSuprimeix