Em considero una privilegiada per estimar tant durant molt de temps. Va ser preciós.
Ara no vull necessitar de l'altre per sentir-me viva. Què fàcil era maquillar l'amor de desig de protecció, companyia, lleialtat, admiració, seguretat...
Estic convençuda que estimar des de la llibertat més absoluta és estimar doblement.
I des d'aquesta llibertat només et demanaré que no em diguis vine, només acompanya'm. No em diguis et dono, només regala-m'ho. No m'ajudis, només segueix-me. No em portis, només agafa'm de la mà. No em diguis el que vols que faci, només fes-ho i, tant si et segueixo com si no, mai dubtis del meu amor.
I a estones caminar agafats i d'altres sense donar-nos les mans però sentint-nos molt a prop, des de la nostra llibertat.
Simplement… fantàstic! ; )
ResponEliminaUn petó i una forta abraçada Jaume..., des de la meva llibertat ;)
EliminaUi, que fàcil és dir-nos que ens farem companyia i que no ens imposarem mai res. Que difícil és dur-ho a la pràctica. Des de la teva llibertat, gaudeix-ne si ets capaç d'acomplir les teves paraules.
ResponEliminaXexu no és fàcil, ho sé, però ho vull així. I voler és el pas més important per fer-ho ;)
EliminaUn petonet
Acabes de descriure la relació perfecte, estimar-se en llibertat...Respectant en tot moment l'espai de l'altre.
ResponEliminaPetonets de bona nit.
La llibertat i el respecte...dos conceptes imprescindibles per estimar i sentir-se estimat.
EliminaMolt bona nit guapa!
Un texte que segur que surt de molt endins. Una visió perfecte de l'amor.
ResponEliminaHola Ramón, sí un texte que surt com a resultat d'una evolució personal. No sé si és una manera d'estimar perfecte, però ara és la que vull rebre i la que vull donar.
EliminaUn petonet
És la manera més bonica d'estimar i vull pensar que la més natural, tot i així és difícil aconseguir-ho. Sempre m'he trobat amb parelles que han limitat aquesta llibertat. Però mai és impossible! Una abraçada ben lliure ;)
ResponEliminaHola Sílvia, en tota relació és imprescindible establir unes bases i és important anant revisant-les i actualitzant-les si cal, però sempre com a resultat del que vol la parella, tots dos.
EliminaPot ser difícil però no impossible!
Un petó bonica!
La llibertat, amb l'amor sempre hi ha petites o gran renúncies.
ResponEliminaL'amor que no ens porti a l'esclavatge de la rutina, però, tot plegat massa complicat.
La llibertat absoluta, vols dir que existeix???
Tant de bo, la trobis!!!
Petonssss
Dafene no creguis que és tant complicat, a mida que ho poses en pràctica te n'adones que hauria de ser sempre així.
EliminaMolts petons!
M'agrada molt com ho expliques, i sí, potser sigui difícil, però no impossible. Necessitem models nous sobre l'amor.
ResponEliminaEt desitjo molta sort i molt d'amor, en llibertat. És preciós!
Motes gràcies Carme!
EliminaUna forta abraçada.
la primera base d'una relació ha de ser la llibertat acompanyada d'una bona confiança.....la resta només cal deixar-la fluir
ResponEliminaExacte Joan! llibertat i confiança, un tàndem per l'amor.
EliminaPetons!!!
Em sembla d'allò més raonable. No hauria de ser sempre així? :-)
ResponEliminaSí, hauria de ser sempre així. Però el model que hem tingut molts fins fa poc és de sacrificis, renúncies i dependència. Tres aspectes que fan de l'amor quelcom poc espontani.
EliminaUna abraçada
Preciós...el teu tren!
ResponEliminaEl tren cap a la llibertat...! :)
EliminaUn petó
M'ha encantat, i com tú dius "ho vull així" i quan volem una cosa ja tenim un tant per cent molt guanyat per aconseguir-ho!
ResponElimina