M'atabala això de "espanyolitzar" l'ensenyament a Catalunya. Fa dies que amb cert neguit li dono voltes al tema, i justament és-pa-no-li-ar-me que he escrit una llista de propostes:
Ara que tenim la castanyada trucant a la porta, no se si explicar el conte de "Maria la Castanyera" afegint que li "han robado el carro, dónde estarà su carro, dónde estará su carro...". I a en Marrameu dir-li Sr. Don Gato i que no es mati torrant castanyes sinó que estigui "sentadito en su tejado".
O canviar la cançó de "ai ho" dels nans de la Blancaneus per "Soy minero, y templé mi corazón con pico y barrena..."
O per Sant Jordi canviar el "Vine per Sant Jordi, vine sol solet" per " linda rosa perfumada de pasión, linda rosa codiciada de mi corazón, en un pueblito espanyol la vi" de Joselito.
O en el conte d'en Patufet enviar-lo a comprar "porras" en compte de safrà...i el bou que acabi a Las Ventas encara que no sigui un brau...
I ara, parlant una mica més seriosament d'aquest tema i de l'idioma com a llengua vehicular, penso en la meva experiència i en les 10 nacionalitats que tinc a la classe, amb els seus idiomes i costums corresponents. Molts dels
nens no coneixen ni el català ni el castellà. Durant les primeres setmanes, inclòs els primers mesos, em parlen i els parlo intuint el què ens estem dient. Quan estàs al davant d'un grup de nens i nenes el
de menys és l'idioma que fas servir per comunicar-te.
La comunicació que funciona dins un grup amb deu nacionalitats de procedència es basa en el respecte, en l'afecte, en la mirada, en el somriure, en l'expressió de la cara i del cos, i en posar els cinc sentits per entendre a l'altre.
Bé, és el conte de sempre. Alguns prefereixen que no ens entenguem de res, però que parlem espanyol. Què hi fa si no ho entenen, que l'aprenguin! Doncs no, ni cas al que diuen. Tenim una llengua que està molt bé que aprenguem, i en tenim una altra que segur que aprendrem, encara que des d'Espanya ens ho vulguin vendre al revés. O que els ho vulguin vendre a la resta d'Espanya, perquè aquí tenim molt clara la realitat. Tant, que fins i tot sabem, com tu dius, que de vegades ni una llengua ni l'altra ens fa cap servei, i ens hem de saber espavilar.
ResponEliminaEstà clar que és un problema polític. I realment són ells el que tenen promebles en les seves pròpies llengues perquè hi ha una dificultat de comunicació important.
EliminaPrimer cal aprendre a comunicar-se i després aprendre'm la llengua que vulguem, a on i quan vulguem.
Un petó
Tan de bó el Wert dels co… tingués la meitat de sentit comú i sensibilitat que tens tu.
ResponEliminaÉs pot dir més alt però no més clar! (…i és pot dir en castellà, també).
Genial, genial, genial…
Nontiendoná, moltes gràcies!
EliminaJo convidava als polítics a la meva classe, dues hores no calen més (pels nens, és clar), i els deixava sols...potser aprendrien a comunicar-se més allà de l'idioma, i tots sortiriem beneficiats, els nens els primers.
Un petonet
Jo simplement vui cambiar el nom del poble de Cardedeu ¡¡¡ salut
ResponEliminaDoncs Miquel, desitjo que ho aconsegueixis!
Eliminaun petó
Està clar que d'entrada, el que importa és la voluntat d'entendre's. Encara que és bo anar cap a una llengua comuna per aprendre, la diversitat de llengües també ens enriqueix.
ResponEliminapetó
Si t'entens, la resta ve sol ;)
EliminaUna abraçada
M'han fet somriure les teves propostes, no estaria gents malament dur-les a terme, a veure si així ens deixen en pau he,he,...
ResponEliminaT'entenc molt bé, jo durant uns anys he fet aula d'acollida i és el que dius tu, algunes criatures no parlaven en català ni en castellà i tampoc l'entenien...Aleshores l'idioma que fèiem servir per comunicar-nos eren els mateixos, l'afecte la mirada, el somriure, el respecte...i de mica en mica ja l'anaven aprenen la nostra llengua...
Quan sento que diuen això de la marginació del castellà, em treuen de polleguera...Els més petits de la família que tenen 3 i 7 anys, sempre se'ls havia parlat en català a casa i, ves per on, d'ençà que van a l'escola, parlen català i castellà...
Qui ho entengui que els compri!!!
Petons.
Hola Roser! Aula d'acollida...! Ningú millor que tu enten la prioritat d'entendre a l'altre.
EliminaHauria d'haver-hi aules d'acoliida per polítics :)
Una abraçada forta.
Perdó em sembla que és "qui els entengui...
ResponEliminaSi ja dic jo...
I aquest és l'esperit, segur que ho fas estupendament. Ja tindran temps de pensar en dos idiomes, que és el millor de tot. :-)
ResponEliminaatlantis2050.blogspot.com
Hola X,
Elimina...i desitjo que acabin pensant en molts idiomes, que realment és molt enriquidor, però sobretot que mirin als ulls, pensin amb el cap, i parlin amb el cor
Un petó :)
En català, si us plau!!! Recordes??? Doncs, anem per feina, i aquí en català, i si el WERT no li agrada que se ponga hojas, y deje de embolicar la troca. hahahaha, Veus que jo ja estic espanyolitzada!!!
ResponEliminaUna abraçada. i ara tenim molta feina a fer!!!
Sí recordo sí...!
EliminaHahaha, el teu nivell d'espanoliarte NC (necessita millorar).
Tenim molta feina a fer però no cal correr, el que cal és fer-la bé.
Un fort petó!