Avançant

Estic aprenent a no jutjar-me,
he après a ser més tolerant,
he après a no jutjar,
estic aprenent a acceptar que les coses no sempre surten com voldria, 
he après que les coses no tenen perquè ser com les havia planejat,
estic aprenent a fer-me responsable de cada pensament, sentiment i fet que faci,
he après a dir t'estimo en el moment que ho sento,
he après a fer abraçades que envolten,
he après a no pensar en el futur,
estic aprenent a deixar el passat,
he après a conviure amb la soledat,
he après el valor absolut del somriure,
he après a ser més tolerant amb mi mateixa,
he après a acceptar les conseqüències quan m'equivoco,
he après a ser valenta,
he après a iniciar un camí en solitari,
estic aprenent a ser mare,
he après a agrair lo més insignificant,
he après a posar nom als sentiments,
he après a respirar i no ofegar-me,
he après a deixar-me cuidar,
estic aprenent a escoltar,
estic aprenent a callar,
estic aprenent a no pensar per l'altre,
he après a improvitzar,
estic aprenent a normalitzar,
he après a substituir la comoditat per la satisfacció,
estic aprenent a demanar,
he après a ser més forta,
he après a respectar,
he après a dir més,
he après a dir prou,
estic aprenent a cridar de plaer,
he après el valor del "ara",
estic aprenent a viure.

Es-pa-no-li-ar-me

M'atabala això de "espanyolitzar" l'ensenyament a Catalunya. Fa dies que amb cert neguit li dono voltes al tema, i justament és-pa-no-li-ar-me que he escrit una llista de propostes:

Ara que tenim la castanyada trucant a la porta, no se si explicar el conte de "Maria la Castanyera" afegint que li "han robado el carro, dónde estarà su carro, dónde estará su carro...". I a en Marrameu dir-li Sr. Don Gato i que no es mati torrant castanyes sinó que estigui "sentadito en su tejado".

O canviar la cançó de "ai ho" dels nans de la Blancaneus per "Soy minero, y templé mi corazón con pico y barrena..."

O per Sant Jordi canviar el "Vine per Sant Jordi, vine sol solet" per " linda rosa perfumada de pasión, linda rosa codiciada de mi corazón, en un pueblito espanyol la vi" de Joselito.

O en el conte d'en Patufet enviar-lo a comprar "porras" en compte de safrà...i el bou que acabi a Las Ventas encara que no sigui un brau...
 

I ara, parlant una mica més seriosament d'aquest tema i de l'idioma com a llengua vehicular, penso en la meva experiència i en les 10 nacionalitats que tinc a la classe, amb els seus idiomes i costums corresponents. Molts dels nens no coneixen ni el català ni el castellà. Durant les primeres setmanes, inclòs els primers mesos, em parlen i els parlo intuint el què ens estem dient. Quan estàs al davant d'un grup de nens i nenes el de menys és l'idioma que fas servir per comunicar-te. 
La comunicació que funciona dins un grup amb deu nacionalitats de procedència es basa en el respecte, en l'afecte, en la mirada, en el somriure, en l'expressió de la cara i del cos, i en posar els cinc sentits per entendre a l'altre.

"a què fan olor els nuvols?"

En uns instants em vas preguntar..."a què fan olor els núvols?"
i dintre de la màgia del moment ens van envoltar les aromes a ametlla verda, a canyella molta, a molsa, a frescor i a net.
Potser perquè els núvols tenen aquestes formes que et conviden a sentir, potser perquè la màgia va fer volar la imaginació, potser perquè havia de ser...però, sense adonar-nos en, la fragància dels núvols la sentíem aferrada al nostre cos.

Estimar des de la llibertat

Em considero una privilegiada per estimar tant durant molt de temps. Va ser preciós. 

Ara no vull necessitar de l'altre per sentir-me viva. Què fàcil era maquillar l'amor de desig de protecció, companyia, lleialtat, admiració, seguretat...

Estic convençuda que estimar des de la llibertat més absoluta és estimar doblement.

I des d'aquesta llibertat només et demanaré que no em diguis vine, només acompanya'm. No em diguis et dono, només regala-m'ho. No m'ajudis, només segueix-me. No em portis, només agafa'm de la mà. No em diguis el que vols que faci, només fes-ho i, tant si et segueixo com si no, mai dubtis del meu amor. 

I a estones caminar agafats i d'altres sense donar-nos les mans però sentint-nos molt a prop, des de la nostra llibertat.

“En la tierra hace falta personas que trabajen más y critiquen menos, que construyan más y destruyan menos, que prometan menos y resuelvan más, que esperen recibir menos y dar más, que digan mejor ahora que mañana.”

 Che Guevara

Mitja copa de vi

Mitja copa de vi rosat, fresc, cristal·lí, translúcid... i grata companyia.

No calen gaires coses per riure fins dir prou. Riure fins que notes que no tens més aire per treure en forma de riallada. 

Estar disposada a veure la part còmica d'alguns moments. Comentaris, situacions pròpies absurdes o vivències properes. Deixar que el pensament t'obri la porta de lo incorrecte. Deixar sense filtres el conscient i expressar allò que et surt directament en forma de paraula...

Donar-te permís a desitjar i expressar el més absurd, el disbarat, la ximpleria i la barbaritat més gran; i alhora també la sensatesa i l'encert més ocult.

Escenaris que van creixent a mida que vas afegint decorats, tant fa l'obra.

Paraules que s'enllacen com els vagons d'un tren o els exercicis d'equilibri o les escenes d'una gravació, o senzillament pronunciar mots que et fan sentir més lliure

Compartir aquests moments m'agrada.

Descobrir que els comparteixo amb tu m'encanta.

Entre la vida i la mort, un sol instant

La vida és morir a cada segon. 

Entre la vida i la mort un sol instant, amb quietud, amb pau, amb llum. Així és com morim a cada moment, així és com deixem el nostre cos definitivament.

Passem de la vida a la mort en un lapse de temps curt i precís, que s'escapa del propi temps. Passem de formar part d'un cos a abandonar-lo com si saltéssim d'un tren en marxa per agafar-ne un altre. 

He acompanyat, des del meu respecte i la meva presència invisible, a qui s'ha transformat en quelcom més que en cos. Ara, malgrat sentir que no podia ser d'una altra manera, em queda una buidor estranya, un pes al cor i la mirada llunyana.

Des d'aquest escrit vull acomiadar-te amb respecte. No recordo el teu rostre però sí la teva sonrisa i la teva llum. Des d'aquí, sense ser res més que una part petita i minúscula de l'univers, tot el meu amor allà a on hagis anat.

Premis Liebster

Aquest matí he despertat amb un regal dels que t'il.luminen els ulls i t'arriben al cor, una grata sorpresa  saber que sa lluna i la  Maria havien pensat en Alquímia per als Liesbter.

Us vull donar públicament les gràcies. Gràcies de tot cor!

Liebster o preferit, predilecte, favorit.... Les normes del premi són:

1) Copiar i enganxar en el blog el logo del premi i fer-ne un enllaç del blog que t'ha otorgat el premi.

2) Triar cinc blogs com a preferits que tinguin menys de 200 seguidors, fer-hi un comentari perquè sàpiguen que han rebut el premi. 

3) Esperar que segueixi la cadena i cadascun dels cinc triï els seus cinc blogs (no hi estan obligats).

Ara queda pensar en els blocs què per a mí són Liebster..., triaria tants! Uns per l'originalitat, altres perquè m'identifico, altres per la sensibilitat, altres per dir les coses tal com són, altres per la valentia que transmeten, altres per l'ironia...

..Els blocs preferits, predilectes i elegits per ordre alfabètic són:

Banc amb vistes de Fra Miquel 

blackblocs d'en Jaume

Gorgues de la Garrotxa d'en Ramon
inventariant de la Mariona

.... No esperis res de mi i no et decebré ... de la Marta

  

Gràcies a tots i totes per compartir les vostres i les meves vivències.

Sensacions d'una nit de Sant Joan

Mmmmm…olor a massa de coca, barreja entre canyella, mantega, sucre, crema i llardons. Quants records!

Enguany,  he viscut la calidesa del moment familiar:  compartint somriures i anècdotes, deixant aparcat els records i tastant els segons...

Estava fascinada per la llums dels petards, gaudia dels colors, m'espantava amb els sorolls dels esclats i passejant per la rosada em sentia arrelada a la vida …

Ja en el llit, amb els ulls tancats i sentint els llampecs de la revetlla, m'he deixat abraçar per l'escalfor  d'aquesta nit màgica, i de cop m'ha envoltat el brot de la teva rialla i m'he sentit captivada per la profunditat dels teus ulls verdosos. 

Tu no hi eres, però et sentia tan a prop que he agraït l'instant que em va portar a tu. I de lluny, els soroll dels petards em recordava que ja era hora de descansar.

Sssshhhh! Bona nit!