divendres, 3 d’agost de 2012

Mitja copa de vi

Mitja copa de vi rosat, fresc, cristal·lí, translúcid... i grata companyia.

No calen gaires coses per riure fins dir prou. Riure fins que notes que no tens més aire per treure en forma de riallada. 
Estar disposada a veure la part còmica d'alguns moments. Comentaris, situacions pròpies absurdes o vivències properes. Deixar que el pensament t'obri la porta de lo incorrecte. Deixar sense filtres el conscient i expressar allò que et surt directament en forma de paraula...
Donar-te permís a desitjar i expressar el més absurd, el disbarat, la ximpleria i la barbaritat més gran; i alhora també la sensatesa i l'encert més ocult.

Escenaris que van creixent a mida que vas afegint decorats, tant fa l'obra.
Paraules que s'enllacen com els vagons d'un tren o els exercicis d'equilibri o les escenes d'una gravació, o senzillament pronunciar mots que et fan sentir més lliure

Compartir aquests moments m'agrada.

Descobrir que els comparteixo amb tu m'encanta.

20 comentaris:

  1. I tot això només amb mitja copa de vi! Caram, no vull ni pensar què pot passar si un dia prens una copa sencera.

    ResponElimina
  2. Ni jo tampoc Xexu...ni jo tampoc ho vull ni pensar! ;)

    ResponElimina
  3. En Xexu m´ho ha tret de la boca...ets perillosa tu, ehhh! ;)

    Molt bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Sa lluna, més del que jo pensava! I ser perillosa amb algú amb qui tens molta confiança és una passada!
      Un petó

      Elimina
  4. La copa…??? volem que et fotis l'ampolla sencera (bé… si només és la meitat molt millor!) i algú que ho vagi explicant! ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alcohòlic anònim, una ampolla?...tu vols que entri en coma etílic? Ara, amb mitja...què vols que et digui, seria capaç de pujar a l'Himalaia amb xancles de platja, per exemple. O alguna cosa encara més grossa. Si mai arribo a la mitja ampolla ja t'ho explicaré...hip (perdó) ;)

      Elimina
  5. Això és veure la copa plena, meitat vi meitat aire. És genial quan aconsegueixes aquesta connexió amb algú i tot flueix com tan bé expliques. Aprofita-ho molt! Una abraçada, bonica ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, va ser molt divertit.
      Un petó maca

      Elimina
  6. No sé per què, però m'he imaginat una sobretaula en una terrassa, amb la frescor de la nit. L'estiu és genial per aquestes coses. A la que fa una mica de calor, el menjador de casa queda en desús. Des de la terrassa no veiem el rellotge, i només quan la conversa s'acaba tornem a entrar.

    ResponElimina
  7. És cert Ramón..."només quan la conversa s'acaba..." i jo afegiria...i quan la "fresca" et fa acabar la conversa, al menys a la Garrotxa, a on avui he tornat, és meravellosa aquesta fresqueta que no et deixa gaudir gaire del pati.
    Ah, per cert, demà aniré a banyar-me a un gorg...ja t'explicaré quin trio.
    Petons i a gaudir de les converses!

    ResponElimina
  8. De vegades, no cal ni tenir la copa mig plena; no tenir ni copa, ni vi, tan sols la companyia que et desenfrena i et provoca les rialles que converteixen aquell espai de temps, en un moment autèntic i màgic; o desenfrenat. Bé, si hi posem una mica de vinet, aleshores ja pot ser l'hòstia. Tot i que hi ha dies, que amb un celler sencer, no te´n sortiries de gaudir dels petits moments. Quan passa, cal aprofitar-ho!!!
    Nanit!!!

    ResponElimina
  9. Hala Dafne, estic d'acord, fa molt la companyia i el moment...regat o no regat amb vi. En aquest cas va ser una mica tot, i encara ric pensant en aquella estona.
    Bon cap de setmana Dafne!

    ResponElimina
  10. Arsènic per compassió4 d’agost de 2012 a les 13:07

    Jajajaja...m'imagino lo divertida que podies estar, coneixent-he em sobte que prenguessis "mitja copa" de vi. Carai, a on han quedat les cervesses sense alcohol que també et feien rodà el cap?
    Ara quan vinguis a casa, què beurem?
    M'agrada tot plegat.
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  11. Hola Arsènic!
    Què no saps què beurem?...Doncs beurem Arsènic!
    Ara no sé si fresquet, amb gel o amb llimona, et deixo triar ;)
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Una bona dscripció de moments inolvidables!

    ResponElimina
  13. Hola Caramel, m'ha alegrat tornar-te a trobar!
    Gràcies per passar per Alquímia.
    Un petó

    ResponElimina
  14. Jo en mitja copa no tinc ni per començar! I be, que en realitat no és el vi, és el "tu"...

    ResponElimina
  15. Hola X, tens raó que el moment en el que et trobes fa molt, però asseguro que el vapor que desprén el vi, a mi m'afecta. En realitat tot fa i ben vingut sigui si és per passar una bona estona.
    Benvingut a casa meva!
    Un petó

    ResponElimina
  16. I que n'hi hagi moltes més, d'aquestes estones!
    Ona
    Amb vi o sense...Però en bona companyia
    Un abraçada

    ResponElimina
  17. El vi es poesia, i aquest art en copa, és el que embriaga l'ambient.

    ResponElimina