Mitja copa de vi rosat, fresc, cristal·lí, translúcid... i grata companyia.
No calen gaires coses per riure fins dir prou. Riure fins que notes que no tens més aire per treure en forma de riallada.
Estar disposada a veure la part còmica d'alguns moments. Comentaris, situacions pròpies absurdes o vivències properes. Deixar que el pensament t'obri la porta de lo incorrecte. Deixar sense filtres el conscient i expressar allò que et surt directament en forma de paraula...
Donar-te permís a desitjar i expressar el més absurd, el disbarat, la ximpleria i la barbaritat més gran; i alhora també la sensatesa i l'encert més ocult.
Escenaris que van creixent a mida que vas afegint decorats, tant fa l'obra.
Paraules que s'enllacen com els vagons d'un tren o els exercicis d'equilibri o les escenes d'una gravació, o senzillament pronunciar mots que et fan sentir més lliure
Compartir aquests moments m'agrada.
I tot això només amb mitja copa de vi! Caram, no vull ni pensar què pot passar si un dia prens una copa sencera.
ResponEliminaNi jo tampoc Xexu...ni jo tampoc ho vull ni pensar! ;)
ResponEliminaEn Xexu m´ho ha tret de la boca...ets perillosa tu, ehhh! ;)
ResponEliminaMolt bon dia!
Si Sa lluna, més del que jo pensava! I ser perillosa amb algú amb qui tens molta confiança és una passada!
EliminaUn petó
La copa…??? volem que et fotis l'ampolla sencera (bé… si només és la meitat molt millor!) i algú que ho vagi explicant! ; )
ResponEliminaAlcohòlic anònim, una ampolla?...tu vols que entri en coma etílic? Ara, amb mitja...què vols que et digui, seria capaç de pujar a l'Himalaia amb xancles de platja, per exemple. O alguna cosa encara més grossa. Si mai arribo a la mitja ampolla ja t'ho explicaré...hip (perdó) ;)
EliminaAixò és veure la copa plena, meitat vi meitat aire. És genial quan aconsegueixes aquesta connexió amb algú i tot flueix com tan bé expliques. Aprofita-ho molt! Una abraçada, bonica ;)
ResponEliminaGràcies Sílvia, va ser molt divertit.
EliminaUn petó maca
No sé per què, però m'he imaginat una sobretaula en una terrassa, amb la frescor de la nit. L'estiu és genial per aquestes coses. A la que fa una mica de calor, el menjador de casa queda en desús. Des de la terrassa no veiem el rellotge, i només quan la conversa s'acaba tornem a entrar.
ResponEliminaÉs cert Ramón..."només quan la conversa s'acaba..." i jo afegiria...i quan la "fresca" et fa acabar la conversa, al menys a la Garrotxa, a on avui he tornat, és meravellosa aquesta fresqueta que no et deixa gaudir gaire del pati.
ResponEliminaAh, per cert, demà aniré a banyar-me a un gorg...ja t'explicaré quin trio.
Petons i a gaudir de les converses!
De vegades, no cal ni tenir la copa mig plena; no tenir ni copa, ni vi, tan sols la companyia que et desenfrena i et provoca les rialles que converteixen aquell espai de temps, en un moment autèntic i màgic; o desenfrenat. Bé, si hi posem una mica de vinet, aleshores ja pot ser l'hòstia. Tot i que hi ha dies, que amb un celler sencer, no te´n sortiries de gaudir dels petits moments. Quan passa, cal aprofitar-ho!!!
ResponEliminaNanit!!!
Hala Dafne, estic d'acord, fa molt la companyia i el moment...regat o no regat amb vi. En aquest cas va ser una mica tot, i encara ric pensant en aquella estona.
ResponEliminaBon cap de setmana Dafne!
Jajajaja...m'imagino lo divertida que podies estar, coneixent-he em sobte que prenguessis "mitja copa" de vi. Carai, a on han quedat les cervesses sense alcohol que també et feien rodà el cap?
ResponEliminaAra quan vinguis a casa, què beurem?
M'agrada tot plegat.
Petonets guapa!
Hola Arsènic!
ResponEliminaQuè no saps què beurem?...Doncs beurem Arsènic!
Ara no sé si fresquet, amb gel o amb llimona, et deixo triar ;)
Una abraçada.
Una bona dscripció de moments inolvidables!
ResponEliminaHola Caramel, m'ha alegrat tornar-te a trobar!
ResponEliminaGràcies per passar per Alquímia.
Un petó
Jo en mitja copa no tinc ni per començar! I be, que en realitat no és el vi, és el "tu"...
ResponEliminaHola X, tens raó que el moment en el que et trobes fa molt, però asseguro que el vapor que desprén el vi, a mi m'afecta. En realitat tot fa i ben vingut sigui si és per passar una bona estona.
ResponEliminaBenvingut a casa meva!
Un petó
I que n'hi hagi moltes més, d'aquestes estones!
ResponEliminaOna
Amb vi o sense...Però en bona companyia
Un abraçada
El vi es poesia, i aquest art en copa, és el que embriaga l'ambient.
ResponElimina