Una trobada

Riure, xerrar, acompanyar...en definitiva "gaudir". Sí, sentir alegria al costat d'algú. Realment una vetllada tranquil·la, positiva i esperançadora. 

La trobada comença buscant aparcament en ple centre de la ciutat, sembla que es resisteix a la primera, però no a una segona volta. 

Continua escoltant, reflexionant i rient de tot el que ens pot passar en 365 dies a nosaltres mateixos i a qualsevol. Seguit per un curt passeig que encara es fa més curt perquè xerrant i escoltant-nos, s'escurçar miraculosament el camí i el temps. I no només compartim la conversa, sinó també les olors, el decorat i els sabors d'uns plats amb caliu. Mica en mica el temps passa sense avisar-nos, mentre manifestem, opinem i expressem vivències i consells  amb entusiasme.

Una vegada a casa, recordo paraules que m'han quedat gravades com gaudir, visualitzar, pensar, amistat, cautela, sentiment, dolçor, proximitat, comprensió..., i me n'adono què són  la base per començar a ser feliç.

I al despertar, entre els meus pensaments hi ha un que sobresurt, el privilegi de conèixer a una gran persona, realment valenta, que ha estat capaç d'escampar la boira del seu camí i comença a sentir la fertilitat de tot allò que ha anat conreant. Això m'ha recordat una de les lliçons més boniques que estic aprenent d'ell; la important decisió de tornar a començar les vegades que facin falta sense oblidar les equivocacions, i fins i tot recordant-les amb cert carinyo, perquè en definitiva són elles les que acaben donant-nos l'oportunitat de descobrir un camí millor. 

Gràcies!