Ara que tinc la mirada posada endavant i, molt conscientment en el pas que dono en cada moment, puc dir que no faig tot el que vull, però afirmo que intento estimar tot el que faig.
Avui, un dilluns com tants d'altres, he fet el que el meu horari de dilluns em permet, què és molt similar a d'altres dilluns però viscut molt diferent.
Al matí, molt d'hora, mentre esmorzava llegia les notícies del dia i sentia la música d'un dels meus cantants preferits, una rutina habitual en mi, però que cada dia percebo de distinta manera.
A la feina tot sembla igual però en realitat cada instant és una sorpresa, una grata sorpresa.
Al gimnàs, avui he gaudit com mai.
A la nit, al concert, el repertori ha estat el mateix de la setmana passada; però...com ha sonat de bé i de diferent a altres nits!.
I, ja a casa, escrivint me n'adono que segurament aquesta percepció diferenciada dels mateixos instants, els fa únics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada