De Barcelona a Rússia

Ahir, estant a la parada del bus al Passeig de Gràcia, dubtava entre dues líneas per arribar al meu destí.

A l'aturar-se un autobús d'una d'aquestes dues lineas, i després de deixar que pugessin els passatges, m'apropo a la porta i li pregunto al conductor amb el millor dels meus somriures:
     -"passa per Doctor Roux?"
El conductor, endreçant les monedes del seu calaixet, em mira una dècima de segon i em respon:
     -"¿qué?"
Li repeteixo, doncs, amb amabilitat:
     -"si passa per Doct. Roux"
     -"¿queeeé...?"- em respon
     -"si va cap a Doctor Roux"...
     -"no sé que dices, Doctor- Rus, que es un hospital?"
La meva cara perdia per moments el somriure contestant un:
    -"nooo", potser massa sonor, "és un carrer"
    -"¿Por dónde cae eso?"- em contesta amb més antipatia que atenció
...Mentre el meu cap intentava donar-li significat a la paraula utilitzada pel conductor, exactament a "eso", la darrera noia que havia pujat al bus es va girar contenint el riure i amb un gest de dit em va dir que no. Tanmateix, el conductor amb impaciència per aquest mig segon d'espera, continuava insistint:
     -"¿que es eso?"
Ràpidament li vaig respondre:
     -"ja està, ja està, m'han dit que no, gràcies" -donant per acabada una conversa absurda.

Quan va tancar les portes amb la mateixa actitud que les havia obert, em vaig adonar que el carrer Doctor Roux i el propi investigador que dóna nom al carrer, havia quedat com un "Doctor Rus" i com un "eso" (pronom indefinit). 

I el que és pitjor, el conductor del bus a hores d'ara, deu pensar que aquella noia que no perdia el somriure per haver perdut la cordura, li demanava per algú que ballava la Polca.