diumenge, 4 de desembre de 2011

La Soledat

Una de les coses que més tristor em provoca és sentir-me sola. Em costa estar sola, és per això que omplo  cada segon, cada minut i cada hora amb activitats diferents, en solitari o acompanyada.
Quan arriba el moment de tornar a casa, i sobretot al vespre i durant la nit, arriba una convidada no desitjada "la Soledat".
És una inquilina que s'ha instal·lat a la meva vida i que s'alimenta de la meva tristor, beu la meva energia i m'esborra el somriure. He provat de fer-la fora, fora de casa i fora de la meva existència. Però per forta que em trobi, i per molt que no faci soroll per no cridar la seva atenció, sempre, sempre m'espera al replà.

No la suporto, no m'agrada el seu aspecte ni la seva olor. No m'agrada la seva veu ni el seu tacte gèlid. No m'agrada que m'observi i que la seva mirada m'immobilitzi.

Estic aprenent a decidir quins passos puc i vull donar. Tot just estic agraint les oportunitats que m'està donant la vida. I darrerament sento que he de posar en pràctica tot el que he après, i que la soledat no m'ha de fer por, ni pena; ella, també està sola. Sentim el mateix!  I estic convençuda que quan l'accepti a la meva vida i sàpiga conviure amb ella, m'ajudarà a conèixe'm millor i ha ser més lliure. I jo l'ajudaré a trobar un altre nom.

Malgrat tot continua sense agradar-me la seva cara, el seu tacte i la seva olor. Potser és el moment d'apropar-me i recomanar-li un canvi de look, un peeling corporal i una colònia fresca. 
Estic segura que ella algun dia també agrairà haver-me trobat!

2 comentaris:

  1. Mira… això que tan bé expliques em recorda que jo també tinc la mateixa okupa a casa. Potser aquesta pesada té una germana bessona… i segurament no caldrà gratar gaire per trobar-n'hi moltes més de repartides per aquests mons de Deu (he dit Deu? Deu meu… estic fatal!).

    Potser el que haurem de fer és que és coneixin, a veure si es cauen bé i s'en van de copes les dues, potser amb una mica de sort acaben alcolitzades… i possats a demanar… potser sota el tramvia.

    ResponElimina
  2. Carai Llanero, veig que la Soledat té clons per tot arreu.
    Penso que és una bona pensada fer-les coincidir, i nosaltres aprofitar per canviar el pany de la porta.

    ResponElimina