Les dotze campanades

Realment, tot i haver sopat ahir amb amics i amb un decorat molt diferent a la resta de l'any, i malgrat tothom i jo mateixa felicito i em feliciten l'any, avui no és més que la continuació d'ahir i la prèvia de demà.

De petita pensava que després de fer tan de soroll la nit del 31 de desembre i tractar-la d'una manera tant especial i única, el dia 1 de gener havia de passar quelcom de diferent a la meva vida i a la de la meva família. I a l'endemà, a l'obrir els ulls, escoltava des del llit esperant sentir algun so diferent als habituals; i em mirava al mirall desitjant veure algun canvi; i observava en silenci la casa per si havia alguna cosa diferent. Però malgrat la meva esperança de que la màgia de les dotze campanades havia d'influir, tal i com passava al conte de la Ventafocs, tot semblava igual.

I és que la màgia dels Reis Mags, del Ratolí Martí i de les Dotze Campanades ha d'acompanyar-nos sempre, en cada dia de l'any i en cada instant de la nostra vida.

Mai se sap quan la màgia es posarà en marxa i ens sorprendrà. I no cal estar preparats ni vestits d'una manera especial. Únicament hem d'estar il.lusionats de que la nostra vareta màgica començarà a funcionar en algun moment, i ens envoltarà un núvol brillant, i ens arribarà lo inesperat.

I després d'això serà la nostra feina mantenir aquesta màgia i continuar en aquest núvol, mentre sonen les dotze campanades, tocant de peus a terra. Però paga la pena fer-ho.
Perquè si no és així, què farien els Reis Mags amb tants regals, i perquè vol la Fada Madrina un encanteri inpronunciable, i a on guardaria el Ratolí Martí tantes dents...Paga la pena, n'estic convençuda.