Com sempre

Avui ve la família més propera a sopar a casa, com sempre s'ha fet i com  els meus fills demanen ara que veuen trontollar aquest "com sempre".

Encara he de guarnir una mica la casa, la meva filla m'ho reclama.

I parar la taula, de fet és nova i per primer cop en molts anys haurem de canviar l'ubicació dels comensals...És curiós, aquest "com sempre" ja cau pel seu propi pes.

Avui m'està costant molt de passar, potser per l'aroma que desprèn la carn d'olla que fa xup-xup des de fa estona, i que em porta massa records. Potser perquè l'energia i el positivisme s'han anat de "festa". O potser perquè molta gent em felicita amb trucades, i jo avui no trobo la felicitat per enlloc.

I perquè està clar que les coses no són per sempre..., demà segur que estaré millor.