Hora d'anar a dormir. Faig repàs del dia, "avui ha tingut moments estressants, de nervis, aquells moments que quasi s'apoderen de tu", això és el primer que em ve al cap; però em nego a anar a dormir amb aquest regust amarg als llavis.
Intento trobar un gust més dolç, i recordo ingredients que el meu paladar no té en compte: la tendresa de l'abraçada adormida de la meva filla; la dolçor dels primers petons al meu fill mentre es resisteix a deixar la tebiesa del llit i diu "apaga els llums" que en realitat vol dir "gràcies per aquest despertar tant dolç, mare" (ara ja he après a interpretar, amb amor, el llenguatge dels adolescents); el joc de pessigolles que ens ha fet riure tant; el millor dels meus somriures a la feina; l'abraçada de la meva mare tant protectora com a necessària; el benestar que em donar estimar; i aquesta estoneta escrivint i tornant a tastar aquests sabors.
Sabors del dia, ingredients de la vida amb els que pots fer un plat especial, deixar-lo refredar i gaudir-lo tant com puguis.
I ara sí, molt bona nit!
Ets una molt bona repostera, i amb aquest escrit es nota.
ResponEliminaPotser és aquesta senzillesa de gestos que ens fa una mica més feliços. I no cal gaire res més .
ResponEliminabona nit doncs!
Gràcies Arsènic, he perdut el bon costum de fer reposteria, però el meu propòsit és tornar a posar-m'hi. I aleshores...ens lleparem de nou els dits.
ResponEliminaGràcies Joana per compartir el gust que té la "senzillesa del gest" que ens porta tanta felicitat.