Gràcies Germaine

Aquest text el vaig escriure fa més de dos anys, després de la primera visita amb una excel-lent metgessa i millor persona. La Germeine va morir el mes passat. Avui, per casualitat, he revisat unes carpetes d'esborranys i m'he trobat aquest post que vaig escriure després de la primera trobada amb ella. Una trobada que em va impactar i que vaig intentar deixar reflectit amb paraules, difícil sovint.
Avui faig públic el meu agraïment a aquesta dona que emanava senzillament Amor.

"Gràcies Germaine. 
No deixo de pensar en la nostra conversa, en la teva proximitat i en les teves paraules senzilles i plenes de significat. Gràcies perquè he sentit que m'entenies, entenies la meva desesperació des d'un altre àmbit, més llunyà i més profund, més desconegut i més immens, sento que has captar les ferides de la meva ànima.
 
Gràcies Germain per mirar-me amb un somriure d'aproximació i de respecte en aquests moments en els que em sento tan petita i desorientada. 

Gràcies pels teus savis exemples.

Transmets el que ets i ets com interrelaciones amb el món; i tu ets “pau” i “senzillesa” en el més pur i estricte sentit. Gràcies per mostrar-m'ho i gràcies per captar el desesper que tinc per recuperar la meva essència, la meva ànima."

Gràcies per tot Germaine. 

Sant Jordi'13

Sant Jordi amb llibres, roses i braçalets.

Llibres que esperen a ser llegits. Rosa amb aroma de cafè. I braçalet que encerclarà el meu braç recordant quan els teus m'envolten.

Un Sant Jordi ple d'energia, d'agradables sorpreses i d'un descans nocturn ben merescut.

Carta per algú

Ja tinc la casa preparada. He fet alguns canvis inapreciables als ulls:

A la porta les claus amagades dins una bosseta de roba impregnada d'esperança de que les trobis.
El penjador de l'entrada l'he restaurat, en ell ja no deixaré tot el que he d'agafar a l'endemà per sortir, sinó que ara l'utilitzaré per abandonar tot el que em pesi massa quan entri a casa. 
A la cuina, entre les espècias, he deixat polsim de seducció per assaonar els àpats.
Al menjador, els coixins sobre la catifa per descansar els nostres somnis i una manta per conservar l'escalfor.
I un bloc de notes al costat de l'ordinador amb un missatge que espera ser arrencat "...passa, acomoda't i espera'm, fes la casa teva, de seguida vinc".

I de fons, sonant a tot volum, el silenci a l'espera de ser trencat.

Per molts anys!

Una persona que sempre mira als ulls és una persona en la que es pot confiar. 

Amb la mirada profunda, dolça i tenyida de seducció, per instants freda i reservada, acostumes a posar a la balança la comprensió i la sinceritat que cal, quan cal i com cal. 

Carinyós i proper.

Espontani, agradable i captivador. Franc i tolerant. En alguns moments tossut, empipat i antipàtic.

Natural quasibé sempre, manipulador de vegades. 

Satisfet, educat i sincer. Feliç de viure i confiant en la vida. 

De vegades trist, emprenyat amb fantasmes amagats. Però valent al mirar-los de cara.

Divertit, tendre i generós sense límit. 

Malgrat tot encantador ;) 

Per molts anys!

Per molts anys cada dia tornis a néixer!

T'estimo.

Carta al Reis Mags

Carta al reis mags*

Estimats Reis Mags de la meva vida,
aquest any que acaba ha estat un any de créixer i de sentir, de retrobament i d'elecció, d'assumir la responsabilitats i de delegar responsabilitats, d'actualitzar el meu jo i acceptar-lo.
Sé que encara em queden molts deures pendents que us/em prometo acabar.
També sé que he estat egoista i que sovint no he escoltat lo suficient. Però en sóc conscient i us/m' asseguro que ho corregiré. També demano disculpes per quan aquest comportament ha fet mal a algú.

Enguany us/em diré que la carta d'aquest any és la més sincera i completa que he fet mai. Amb el temps estic aprenent a demanar i aquí veureu/veuré com ho poso en pràctica.
Vull que la nit de Reis i durant totes les nits de la meva vida em feu una abraçada en la que us/em demano:
a Melcior acceptar el que sóc, a Gaspar envoltar-me d'amor i a Baltasar estrènye'm amb força.

Us/em dono les gràcies per avançat i us/em desitjo molt bon viatge.
Fins sempre
Petons de l'Ona  

PD: A la tauleta del menjador us deixaré un petit tortell i una copeta de vi bo. Pels camells arròs i aigua. I per als patges caramels. Bon profit!


*Carta als meus Reis Mags: a Mi mateixa, a TU, als meus Fills i a totes les persones que són especialment importants a la meva vida. Gràcies a tots per ser els meus Reis Mags.

Sense protestar

Avui he tret a passejar els meus pensaments per airejar-los, per deixar-los anar. 
Ara feia dies que no tornava a la platja; tot i que he tingut la sensació que mai he marxat del seu costat. I amb els ulls clucs he tornat a sentir el contacte de la sorra, la carícia fidel del sol i el murmuri de l'onatge. Tot i què avui el mar ha posat fi al seu silenci, i amb el trencadís de cada ona ha bramat enfurismat pels meus pensaments. I jo, a diferència d'altres vegades, he assentitt sense protestar.

Pensant en veu alta

Després d'unes setmanes de depuració del cos basada en una alimentació puntual, unes setmanes de moltes preguntes i poques respostes, unes setmanes de molta feina i de molt gaudir d'ella... Ara m'assec davant de l'ordinador amb un silenci total a casa, i penso "quants dies" que no escrivia.
Necessito el silenci i la soledat per deixar el personatge que m'acompanya sovint i ser jo.

La veritat és que estic una mica més neguitosa del normal, torno a voler acaparar masses coses a l'hora i a exigir-me perfecció. 
Però ara me'n adono, en sóc conscient i dic "prou". Només depèn de mi complir-ho...
I baixar el ritme...
I prioritzar...
I no jutjar-me per transgredir la dieta, per fer-me més preguntes de les que ara tenen resposta, per voler que tot surti bé...i per pagar un gran preu per tot això.


Malgrat tot, estic bé. Amb algun quilo de menys, amb algunes coses més clares i conscient de que l'espiral que jo mateixa genero em pot arribar a xuclar de nou.
Ara queda un cap de setmana per endavant de silenci i de converses. El que jo trii, el que jo desitgi, el que jo vulgui. Així de fàcil, així de simple, així de bàsic.

Avançant

Estic aprenent a no jutjar-me,
he après a ser més tolerant,
he après a no jutjar,
estic aprenent a acceptar que les coses no sempre surten com voldria, 
he après que les coses no tenen perquè ser com les havia planejat,
estic aprenent a fer-me responsable de cada pensament, sentiment i fet que faci,
he après a dir t'estimo en el moment que ho sento,
he après a fer abraçades que envolten,
he après a no pensar en el futur,
estic aprenent a deixar el passat,
he après a conviure amb la soledat,
he après el valor absolut del somriure,
he après a ser més tolerant amb mi mateixa,
he après a acceptar les conseqüències quan m'equivoco,
he après a ser valenta,
he après a iniciar un camí en solitari,
estic aprenent a ser mare,
he après a agrair lo més insignificant,
he après a posar nom als sentiments,
he après a respirar i no ofegar-me,
he après a deixar-me cuidar,
estic aprenent a escoltar,
estic aprenent a callar,
estic aprenent a no pensar per l'altre,
he après a improvitzar,
estic aprenent a normalitzar,
he après a substituir la comoditat per la satisfacció,
estic aprenent a demanar,
he après a ser més forta,
he après a respectar,
he après a dir més,
he après a dir prou,
estic aprenent a cridar de plaer,
he après el valor del "ara",
estic aprenent a viure.

Es-pa-no-li-ar-me

M'atabala això de "espanyolitzar" l'ensenyament a Catalunya. Fa dies que amb cert neguit li dono voltes al tema, i justament és-pa-no-li-ar-me que he escrit una llista de propostes:

Ara que tenim la castanyada trucant a la porta, no se si explicar el conte de "Maria la Castanyera" afegint que li "han robado el carro, dónde estarà su carro, dónde estará su carro...". I a en Marrameu dir-li Sr. Don Gato i que no es mati torrant castanyes sinó que estigui "sentadito en su tejado".

O canviar la cançó de "ai ho" dels nans de la Blancaneus per "Soy minero, y templé mi corazón con pico y barrena..."

O per Sant Jordi canviar el "Vine per Sant Jordi, vine sol solet" per " linda rosa perfumada de pasión, linda rosa codiciada de mi corazón, en un pueblito espanyol la vi" de Joselito.

O en el conte d'en Patufet enviar-lo a comprar "porras" en compte de safrà...i el bou que acabi a Las Ventas encara que no sigui un brau...
 

I ara, parlant una mica més seriosament d'aquest tema i de l'idioma com a llengua vehicular, penso en la meva experiència i en les 10 nacionalitats que tinc a la classe, amb els seus idiomes i costums corresponents. Molts dels nens no coneixen ni el català ni el castellà. Durant les primeres setmanes, inclòs els primers mesos, em parlen i els parlo intuint el què ens estem dient. Quan estàs al davant d'un grup de nens i nenes el de menys és l'idioma que fas servir per comunicar-te. 
La comunicació que funciona dins un grup amb deu nacionalitats de procedència es basa en el respecte, en l'afecte, en la mirada, en el somriure, en l'expressió de la cara i del cos, i en posar els cinc sentits per entendre a l'altre.